Persecució i presumpte martiri
Quan tractaven de passar la frontera d'Andorra van ser reconeguts i detinguts. El pare i el fill van resar la recomanació de l'ànima i van dir als botxins: "A les vostres ordres, estem ja preparats per anar a ajuntar-nos amb aquell Crist a qui tantes vegades li havíem dit que li seguiríem fins al Calvari." I van caure crivellats en el Pont d'Abast de Martinet.
Un testimoni afirma que els milicians li van dir a Enric que ell podia anar-se, però tot i sabent que podien matar-los als dos, no va voler abandonar al seu pare.
Un testimoni que coneixia bé a l'Enric, ens explica que els milicians que acabaven de matar-los van comentar en un bar que el nostre màrtir va ser reconegut per un milicià de Manresa, que ho va identificar com l'escolà de la parròquia, i que ho coneixia de creuar-se amb ell quan Enric anava a missa.