“Què trist és veure com aquests joves obrers treballen tota la setmana
i gens més esperen el dissabte per corrompre el seu cos i la seva ànima!"
Arquebisbat de Barcelona Grupo “Sant Martí” Barcelona
Pere, nascut a Barcelona el 18 d'abril de 1884, era carreter. Amb la seva dona Joaquina i els sis fills formaven una família molt humil, d'obrers sacrificats i treballadors. Dos dels fills, Joan i Josep, treballaven en el moll del port de Barcelona, com descarregador i xofer, respectivament. Aquest pare de família va encarrilar als seus fills pel camí de la Fe; i com una mena d'agraïment filial, Joan i Josep van fortificar la fe del seu pare amb la seva vida apostòlica de fejocistas, obrint-li el cor a una vida espiritual superior a tota misèria humana.
Joan Artés (Barcelona, 26 de juny de 1909) era president de la JOC, la branca obrera de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, a la qual també pertanyia el seu germà Josep. Els dos germans sempre anaven plegats, al treball, a la FJC i jugar a futbol. Tots dos eren persones fortes i atlètiques.
En el moll eren bons companys, sempre disposats a fer un esforç extra pels altres i de tracte molt cordial. Contrastava la seva puresa de vida i costums amb l'ambient que es vivia en el moll, i els altres estibadors amb freqüència atacaven les seves conviccions religioses, perjudicials –deien– per a la causa obrera. No obstant això, en l'acció sindical sempre feien costat als altres quan es tractava d'una causa justa. S'havien guanyat un aura de respecte per la seva fortalesa física i moral.
Eren molt devots, i sempre portaven una medalla de la Verge penjada al coll. En moments d'agitació antirreligiosa alguna vegada havien intentat arrencar-les-hi amb violència, i els germans Artés havien hagut de recórrer als punys per defensar-se d'aquestes provocacions.
En particular, Joan era un ardent propagandista i consagrava totes les seves hores lliures al apostolat catòlic entre els joves obrers. En el moll era molt popular i li deien “el Catòlic.” A la seva profunda pietat s'unien una gran disciplina interior, una bondat ingènua i abnegada, i una generositat que el feia molt estimat per tots els seus coneguts. Assistia sempre als Cercles d'Estudi de la FJCC i participava en ells activament, per formar-se bé i poder ser apòstol dels seus companys obrers. Moltes vegades es quedava fins a entrada la nit xerrant amb els altres fejocistas, i com començava a treballar de matinada en el moll, amb prou feines tenia temps per descansar. També col·laborava amb la revista Flama.
Portava una vida de pietat amb comunions fervoroses i freqüents, i es proposava ser cada dia millor per aconseguir del Senyor la reconquesta espiritual de la massa obrera. Fins i tot els actes més quotidians els oferia pels seus germans obrers.
Era entusiasta propagandista de l'amor a la puresa entre la joventut. Entre les seves aficions, la fotografia, l'excusionisme i el ciclisme.
Persecució i presumpte martiri
En esclatar la guerra van aconseguir escapar-se d'una primera detenció, però al seu barri els assenyalaven amb el dit i els amenaçaven per ser catòlics. La família Artés es veu obligada a fugir, recorrent a peu els 50 km. que els separen de Sant Celoni, on els van acollir uns familiars. Pere, el pare de família, també catòlic practicant, és optimista i anima als seus dos fills preocupats: "això durarà dos dies, ja ho veureu".
Passen unes setmanes de relativa tranquil·litat, però el dia 16 de setembre un grup d'uns quinze patrullers armats provinents del Clot es porten a Pere, Joan i Josep. Van ser traslladats a diverses presons, incloent la txeca de Sant Elías, fins que finalment són afusellats en el cementiri de Montcada, al maig de 1937. El pare moriria abraçat als seus dos fills. Els de el comitè revolucionari li expliquen a l'esposa que "Pere va ser mort per anar a Missa". Només va ser identificat el cadàver del pare.
