Sebastià Llenas participava en diverses activitats del centre catòlic de la parròquia. Mantenia bona relació amb tots els sacerdots del poble de Sallent. Era membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) i portava sempre la insígnia de l’Obra dels Exercicis Espirituals.

El seu catolicisme era conegut per tot el poble. Va ser regidor de l’Ajuntament, per la minoria independent. Algunes de les seves manifestacions públiques d’home de fe i catòlic queden reflectides a les Actes de les sessions plenàries del consistori, una d’elles prou significativa:

-En la sessió del 29 de desembre de 1931, “els Srs. Subirana i  Llenas protesten perquè s’han retirat les creus [del cementiri], manifestant el Sr. Llenas que protesta perquè  li agrada que hi sigui la creu, perquè moriria defensant-la i perquè vol reposar a la seva ombra”.

En esclatar la revolució el 19 de juliol de 1936 la vila es quedà sense electricitat i les capelles del poble van ser cremades. Durant aquells esdeveniments, Sebastià Llenas fou avisat que el seu nom figurava en la “llista negra” (persones que havien de ser eliminades, bé per catòlics, bé per desafectes al règim revolucionari).

Durant els primers dies, Sebastià s’amagà i després tornà a casa seva. Va haver de suportar escorcolls en el seu domicili per part del Comitè del poble, que requisà imatges i altres objectes religiosos. Va ser també testimoni de les detencions dels PP. Missioners del Cor de Maria, de la congregació del P. Claret, que tenien una residència a Sallent. En assabentar-se del seu martiri va exclamar: “feliços ells, que són al cel i han pogut donar-se l’absolució l’un a l’altre”.

Sebastià Llenas va ser detingut el dia 16 d’agost al matí per tres homes armats que li digueren que havia d’anar a declarar al comitè. Allí va romandre detingut tot el dia amb trenta persones més del poble. Aquella mateixa nit, ell i cinc persones més de Sallent (Joan Junyent Puigbó, Joan Vila Torras, Pere Saldoni Roca, Víctor Viñas Font i Valentí Bohigas Matarrodona), van ser introduïts en un cotxe i portats prop del cementiri de Castellbell i el Vilar, on van ser assassinats.

Segons el testimoni d’altres detinguts, quan va saber que l’anaven a matar demanà un rosari. I segons manifestacions dels mateixos botxins, va morir demanant perdó per a ell i per als qui el mataven, i besant la creu que portava sempre amb ell. Tenia 44 anys.