Avui el diari El País publica una notícia que obliga a reflexionar i a no mantenir-se passiu.

Ali al-Nimr i Dawoud al-Marhoon són dos nois saudites que tenen 21 anys. L'any 2011 –aleshores tenien 17 anys i, per tant, eren menors d'edat– participaren en protestes ciutadanes que tingueren lloc a la Província Oriental d'aquell país en què es reclamava "l'alliberament de presos polítics" i "reformes per posar fi a la discriminació que patia la seva comunitat". Les manifestacions s'acabaren, però entre els centenars de detinguts que hi hagué cinc foren condemnats a mort al llarg de l'any 2014, i els dos que esmentem en aquesta APP ho han estat ara.

Ali al-Nimr va ser acusat de participar en una protesta "il·legal" i d'altres delictes que –segons l'Organització Europeosaudita pels Drets Humans (ESOHR)– inclouen "explicar com proporcionar primers auxilis als manifestants" i "fer servir el seu mòbil per convidar a participar en les protestes". Ali al-Nimr ha estat condemnat a mort per crucifixió. De la seva banda, Dawoud al-Marhoon, mentre era torturat, signà una confessió que utilitzaren per condemnar-lo a mort per decapitació, sense permetre la presència del seu advocat.

La decapitació per espasa és la manera habitual d'execució a l'Aràbia Saudita, on aquest any ja hi ha hagut, fins al present, 135 condemnes consumades. El cos decapitat s'exhibeix en públic per a escarni. La pena de mort per crucifixió suposa un càstig major.

Ali i Dawoud han exhaurit totes les vies legals per intentar impedir la seva execució. D'acord amb la pràctica habitual de l'Aràbia Saudita, els dos joves poden ser executats en qualsevol moment sense avís previ a les famílies, i sense atendre les nombroses queixes que hi ha per les irregularitats en els judicis.

A més de l'Aràbia Saudita, només l'Iran, el Iemen i el Sudan continuen executant persones per fets que van dur a terme mentre eren menors d'edat. Això és quelcom que prohibeix rotundament la Convenció Internacional dels Drets del Nen, que l'Aràbia Saudita incompleix malgrat haver-la ratificat l'any 1996.

Consideracions que ens poden ajudar a crear un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 11.1.- "Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom els hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa".

Article 11.2.- "Ningú serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictes segons el dret nacional i internacional".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 405 del Compendi.- "L'Església veu com un senyal d'esperança l'aversió cada vegada més estesa de l'opinió pública a la pena de mort. Les provisions en vista a la seva abolició constitueixen manifestacions d'una més gran sensibilitat moral".

3.- Nota de la redacció de Radar Social:

Insistim: La Convenció Internacional dels Drets del Nen té el mateix rang de compliment obligat que la Declaració Universal dels Drets Humans. No es pot condemnar a mort cap menor.

És dolorós veure com al voltant dels líders de l'Aràbia Saudita s'arrosseguen mandataris d'alguns països "democràtics". En especial ens preguntem, què hi fan els reis d'Espanya amb visites periòdiques a l'Aràbia Saudita, petonejant-se amb els components de la monarquia saudita? Oh, el déu diner!

Radar Social, 8 d'octubre de 2015.