La problemàtica que Europa té davant l'allau de refugiats –bàsicament sirians– l'hem proposat com a tema de reflexió un parell de vegades. Però no n'hi ha prou, ja que la problemàtica segueix creixent amb força. Cal aprofundir-hi amb les noves dades que hi ha. Europa no està a l'alçada dels seus valors ni de les seves responsabilitats. En aquest sentit només cal llegir els mitjans de comunicació d'avui.
Llegim a La Vanguardia: "El desafiament –vist des de les responsabilitats europees– passa per minimitzar els efectes que la crisi dels refugiats està ocasionant a Europa; en una Europa que ja no actua amb generositat cap als refugiats polítics i que, per tant, està desdibuixant alguns dels seus trets definitoris".
Dijous i divendres està prevista la celebració d'un Consell Europeu amb la finalitat d'avançar en la implementació de l'acord entre la Unió Europea i Turquia perquè aquest país gestioni el retorn dels refugiats a Turquia. Aquesta és una operació difícil de digerir, moralment i èticament parlant. Alguns països europeus ja hi han presentat disconformitat; altres fortes reticències. La devolució massiva de refugiats, tal com es planteja, no ha aconseguit el beneplàcit al si de la Unió Europea.
La periodista Pilar Rahola escriu: "Malgrat els centenars de milers de persones que truquen a la porta del Vell Continent, avançada d'un drama humà de dimensions ingents, Europa no ha estat capaç de prendre ni una decisió unitària que permetés racionalitzar el problema i donar-li una sortida humanitària mínimament presentable".
Alemanya ha estat el país més compromès amb els refugiats i el que ha rebut els contingents més grans. Alemanya ha estat molt sola davant l'ingent drama humà. Lluny de ser premiada, aquesta actitud ha estat castigada. Què es farà a partir d'ara? El drama no es pot ignorar. La Unió Europea no es pot inhibir. O es pren una decisió col·legiada, demostrant que això de la Unió Europea té una mica de cor, o el problema ens esclatarà a la cara. Europa pot perdre l'última oportunitat de demostrar la seva solidesa.
La periodista acaba dient: "Som un continent vell, la qüestió és saber si, a més, som un continent caduc".
La cancellera Àngela Merkel, que acaba de tenir uns magres resultats electorals per la seva postura valenta davant el problema que comentem, va proclamar ahir el propòsit de mantenir la política d'acollida de refugiats, malgrat que aquesta política explica en part l'embranzida del partit populista de dretes Alternativa per Alemanya (AfD). Ha dit la cancellera: "En conjunt, continuaré fent el que he fet en els últims mesos" ... "Estic fermament convençuda que necessitem una solució europea".
La cancellera Merkel ha donat exemple. Els "valors" morals i ètics que proclamen tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la Doctrina Social de l'Església no s'han d'abandonar mai. Són els que han de presidir qualsevol política de servei públic.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 14.1.- "En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 505 del Compendi.- "El principi d'humanitat, inscrit en la consciència de tota persona i poble, comporta l'obligació de protegir la població civil dels efectes de la guerra" ... "Una categoria particular de víctimes de la guerra és la de 'refugiats', obligats pels combats a fugir dels indrets on viuen habitualment, fins a trobar protecció en països diversos d'aquells en què van néixer. L'Església els és propera, no tan sols amb la presència pastoral i amb el socors material, sinó també amb el compromís de defensar la seva dignitat humana; la sol·licitud pels refugiats ha d'empènyer a refermar i subratllar els drets humans, reconeguts universalment, i a demanar que també a ells se'ls respectin efectivament".
Radar Social, 15 de març de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.