El diccionari diu que "dignitat" és "respecte que mereix algú", "condició d'honest, noble, respectable, decent, correcte", "és una qualitat moral bàsica d'una persona, d'una comunitat, d'un poble, d'un país". Fer un acte que "dignifica" vol dir "fer un acte bo, positiu, que enalteix la persona o la societat que el realitza".

Quan es vol denigrar algú (persona o nació) sempre s'ataca la seva dignitat, presentant-lo de forma indeguda o amb mofa, insults, escarni o calúmnies. Això es constata en el discurs polític o social, en "tertúlies" públiques o privades, en els comentaris d'alguns mitjans de comunicació i àdhuc en el tracte personal.

Resta clar que tothom, quan rep un tracte que afecta la seva dignitat, reacciona amb força d'immediat i insta a la reparació.

Avui creiem que és un dia apropiat per tractar el tema de la "dignitat". Tots els mitjans de comunicació es fan ressò del 75è aniversari de l'afusellament del president Companys. La sentència a mort es produïa per l'únic motiu d'haver estat president de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet, el poble sempre l'ha considerat un atac a la dignitat del país.

Cal dir, sobre això, que és cert que la biografia del president Companys presenta actuacions discutides –que molts no van compartir en el seu temps i altres no comparteixen ara–. Però el fet és que Companys ha estat l'únic president elegit democràticament afusellat a Europa; que el motiu de la condemna a mort només va ser per haver estat president de Catalunya, que va ser pres arbitràriament per la Gestapo i entregat al govern franquista, i que –en els 75 anys transcorreguts des d'aleshores– els governs espanyols s'han negat a anul·lar el judici infame que va tenir. Tot això fa que aquest sentiment d'atac a la dignitat de Catalunya es mantingui i manifesti (no es defensa només Companys, sinó també la dignitat del poble de Catalunya).

Bé, deixem aquest punt aquí. Però l'aspecte que la redacció de Radar Social voldria destacar als amics d'aquesta APP és que atacar o inclús posar en dubte la dignitat d'alguna persona, comunitat, poble o nació és quelcom greu que costa molt de pair i que és quasi impossible d'oblidar. Per tant, cal tenir cura.

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 9.- "Ningú no serà detingut o pres arbitràriament".

Article 10.- "Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o l'examen de qualsevol acusació en matèria penal".

Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 398 del Compendi.- "L'autoritat ha d'emanar lleis justes, és a dir, conformes a la dignitat de la persona humana i als dictàmens de la recta raó. Quan una llei s'oposa a la raó, se l'anomena "llei iniqua"; en aquest cas deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència".

Punt 494 del Compendi.- "La pau és fruit de la justícia, entesa en sentit ampli com el respecte de l'equilibri de totes les dimensions de la persona humana. La pau està en perill quan no es reconeix a l'home el que se li deu com a home, quan la seva dignitat no és respectada i quan la convivència no s'orienta al bé comú. Per a la construcció d'una societat pacífica i per al desenvolupament integral d'individus, pobles i nacions, la defensa i la promoció dels drets humans són essencials".

Radar Social, 15 d'octubre de 2015.