El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, integrat per institucions públiques catalanes, partits polítics i entitats representatives de la societat civil catalana, ahir va fer públic un manifest respecte les querelles instades pel Govern central contra el president de la Generalitat i dues conselleres per la consulta del 9N realitzada al poble de Catalunya. No entrarem en aquesta judicialització ja que intentem —sempre que és possible— deixar al marge la política.

Però hi ha un paràgraf del Manifest que cal comentar. Diu: "El Pacte Nacional pel Dret a Decidir reitera que el Dret a Decidir el futur polític de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació".

Aquest dret a decidir el propi futur, que els catalans reivindiquem, no és acceptat pel Govern espanyol. S'hi oposa frontalment. Al·lega, com a única raó, que la Constitució espanyola no ho permet.

Aleshores, preguntem-nos: La Constitució pot estar per sobre dels drets humans? No són aquests drets prioritaris?

Fa menys de tres segles que al món encara hi havia esclavatge. També, aleshores, les lleis i constitucions prohibien el dret a decidir el seu futur a molts éssers humans. Les lluites per sortir de la situació en què es trobaven podien ser considerades il·legals?

Fa poc més d'un segle, les dones no podien votar; fa menys de 50 anys les dones no podien tenir la "pàtria potestat" dels seus fills —la tenia el marit— i tampoc podien tenir passaport i compte corrent bancari sense permís del marit. Des d'un punt de vista moral, la lluita contra aquestes situacions era quelcom punible?

Sortosament la lluita contra aquestes injustícies és història. Però els pobles, les nacions, també tenen drets que cal respectar. No fer-ho suposa perjudicar persones concretes, ja que tots necessitem de la pròpia nació per "ser" i per assolir la "cohesió interna". La pròpia cultura i la voluntat de ser col·lectiva ens possibilita i ajuda a créixer. Si les persones necessitem sentir-nos lliures, els pobles també. Sense llibertat, els pobles no poden donar a la seva gent la vertebració que necessita per a la seva realització personal.

CAL TENIR, EN AQUEST ASPECTE, IDEES CLARES.

Consideracions que poden ajudar-nos a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 30.- "Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realizar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 157 del Compendi.- "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions" [...] "Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans i, en particular, l'opressió de les minories".

Punt 407 del Compendi.- "Una autèntica democràcia no és el resultat d'un respecte formal de regles, sinó el fruit de l'acceptació convençuda dels valors que inspiren els procediments democràtics: la dignitat de la persona humana, el respecte dels drets de l'home, l'assumpció del bé comú com a fi i criteri regulador de la vida política".

Radar Social, 13 d'octubre de 2015.