Avui sortim del que, normalment, ha estat la nostra proposta per als temes de reflexió. Gairebé sempre hem escollit fets externs a les persones individualment considerades; ens hem centrat, més aviat, en fets que es produïen i que eren notícia a la societat. Avui, en canvi, proposem un tema que ens interpel·la i afecta a cada persona en concret. En moments com els actuals, en què primen la competitivitat i el coneixement, cal que ens apliquem el lema d'Anna Tarrés –bona entrenadora esportiva–: "L'excel·lència és fruit de treballar amb ganes, d'intentar millorar. De la voluntat de disciplinar-se, de responsabilitzar-se, d'aprendre a comunicar-se". Confiem que ens sigui d'utilitat.
El fet que un equip femení d'elit esportiu espanyol –format bàsicament per esportistes catalanes– hagi anat fent passos enrere des que es va acomiadar l'entrenadora, Anna Tarrés, ha portat tota mena d'anàlisis en els mitjans de comunicació. Algunes serioses, com la de La Vanguardia, i altres no tant. Basant-nos en aquest fet, proposem analitzar-lo d'acord amb el títol del comentari del mateix director de La Vanguardia: "El preu de l'excel·lència".
"Voler és poder", "no hi ha límits a la voluntat" o "la pressió fa créixer" són algunes de les frases que hem sentit, tant en l'esport com en la feina. Què hi ha de veritat, en tot això?
Elisa Sánchez, psicòloga experta en recursos humans, directora d'Idein i professora de màsters universitaris de la Udima-Cef, distingeix entre motivació i pressió. Considera que la primera és més positiva per al treballador convencional que la segona, "la motivació són les ganes de fer alguna cosa, de moure't per assolir un objectiu concret generat per una necessitat o un desig". La pressió, en canvi, considera la psicòloga, "és una cosa externa, normalment molt intensa, no desitjada i amb freqüència imposada". La pressió a la feina "pot funcionar amb algunes persones en determinats moments". Però imposar en una oficina la premissa que "la pressió fa créixer" rares vegades s'aconseguirà amb tots els treballadors. A llarg termini, o més d'hora que tard, es veurà afectada la productivitat".
També Alex Gordillo, psicòleg esportiu i professor d'Inefc, diu que "les càrregues i la pressió es poden mesurar i quantificar, però no els seus efectes". Ens preguntem: on hi ha el límit a l'hora d'exercir aquesta pressió per aconseguir un rendiment més alt? El límit per a qualsevol persona és difícil de determinar. La frase, tan de moda, "voler és poder" és per al professor d'Inefc molt enganyosa. El més correcte és dir que "voler ajuda a poder", però evidentment les nostres capacitats són limitades i ser conscients d'aquesta situació ajuda a superar els propis límits".
"La situació ideal, segons Elisa Sánchez, seria sentir-nos motivats internament cap a la tasca que fem. Això fa que ens impliquem en la feina i que ens divertim aconseguint els objectius marcats"; "la situació ideal a la feina és la que genera entusiasme per assolir un objectiu. Sentir-nos motivats internament cap a la tasca que fem. Això fa que ens divertim aconseguint els objectius marcats".
Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Doctrina social de l'Església.
Punt 556 del compendi.- "La formació d'una cultura capaç d'enriquir l'home requereix la implicació de tota la persona, la qual hi desenvolupa la seva creativitat, la seva intel·ligència, els seus coneixements del món i dels homes i hi aplica, a més, la seva capacitat d'autodomini, de sacrifici personal, de solidaritat i de disponibilitat per promoure el bé comú".
Radar Social, 11 de març de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.