Avui ens ha costat posar-nos d'acord en el tema de reflexió a proposar. Ja havíem parlat de corrupció i del judici moral sever que mereix. Però "els papers de Panamà" revelen un fet que ens obligarà a tenir-lo ben present tant en la nostra vida pública com privada. L'època dels secrets s'ha acabat. Ja ho revela l'Evangeli (Lc 12,2): "No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar ni res d'amagat que no s'hagi de saber".
Tots els mitjans de comunicació avui destaquen aquest tema. Els orígens de la informació començaren amb una delació que arribà fa dos anys al diari Süddeutsche Zeitung i ha acabat –de moment– amb la publicació massiva d'informació confidencial elaborada per 370 periodistes de 76 països, referida al contingut de més d'onze milions de documents que han sortit del despatx Mossack Fonseca –el quart despatx més important del món per col·locar diners sense control internacional–.
En definitiva, en aquests "papers" s'ha revelat l'existència de milers de milions de dòlars amagats en els principals refugis de l'opacitat financera internacional. En la llista es troben comptes corrents de tot l'arc ideològic i territorial del planeta.
La primera qüestió a considerar és l'amplitud de la corrupció arreu i la facilitat que donen alguns països perquè això succeeixi. Com es diu en un article d'avui publicat a La Vanguardia, "cada euro que s'hagi escapat de tributar en aquests capitals reverteix en l'extensió de la pobresa al món, fomenta les desigualtats i acaba alimentant els populismes".
Segona qüestió a considerar. Per una banda la inseguretat global que hi ha en el temps present, amb tecnologies sofisticades que fomenten la circulació de tota mena de missatges encriptats. Recordem, en aquest sentit, la problemàtica que va crear Julian Assange quan va posar a disposició de l'opinió pública tot el contingut del seu disc dur respecte de les activitats de la diplomàcia nord-americana –Assange encara viu en captiveri a l'ambaixada de l'Equador a Londres–. Recordem també Edward Snowden quan va donar a conèixer els secrets del Pentàgon i de seguretat dels Estats Units –ara es troba amagat en alguna part de Rússia per por als tribunals dels Estats Units–.
En temps de la major capacitat tecnològica de la història la vulnerabilitat és més gran que mai. El coneixement de tot allò que succeeix al món és a l'abast de persones que poden accedir als secrets –o al coneixement de qualsevol cosa que ens afecti– des d'un servidor instal·lat a qualsevol lloc del món. Tot material que es col·loca al núvol digital ja no pertany a ningú, per molt protegit que estigui. Si algú té un secret que no el buidi a l'ordinador o al mòbil, ja que deixarà de ser secret. Tinguem-ho en compte.
Copiem l'acabament d'un article de La Vanguardia: "No és decent que una part, molt important, dels diners que circulen al món visquin en l'opacitat sense sotmetre's a cap fiscalitat. És una injustícia universal en aquests temps en què la corrupció es manifesta globalment".
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
Declaració Universal dels Drets Humans.
L'article 22 diu: "Tota persona té dret a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat".
Doncs bé, aquest dret, com afirma l'article 29, també "genera deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat". Un deure principal és complir amb les obligacions fiscals.
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 355 del Compendi.- "La recaptació fiscal i la despesa pública adquireixen una importància econòmica crucial per a tota comunitat civil i política: l'objectiu vers el qual cal tendir són unes finances públiques capaces de proposar-se com a instrument de desenvolupament i de solidaritat".
Radar Social, 6 d'abril de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.