La Seguretat Social, en qualsevol país, és una eina bàsica per assolir la cohesió social. Per tant, tot allò que pugui afectar-la té una especial importància i, alhora, un ressò social immediat. Avui El País publica, amb el titular "L'autoritat fiscal desqualifica els pressupostos de la Seguretat Social", la notícia que proposem com a reflexió del dia, atesa la repercussió que té en la societat.

Diu El País: "L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef)" no veu cap possibilitat perquè el Govern espanyol pugui complir allò que assegura en les seves previsions pressupostàries respecte als ingressos provinents de les cotitzacions a la Seguretat Social per als anys 2016, 2017 i 2018. En definitiva, no creu que les previsions del Govern siguin realistes.

L'Airef, organisme que vetlla per la sostenibilitat dels comptes públics, afirma que no creu que es pugui donar, per als tres anys propers en cap dels escenaris possibles, una recaptació que arribi a les quantitats pressupostades.

En definitiva, en l'informe que ha emès deixa clares les seves conclusions: "les previsions d'ingressos són optimistes", "els càlculs del Govern se situen fora dels marges de confiança". La causa de la desviació dels ingressos comença en les previsions per als anys 2015 i 2016. Per a l'any 2015 preveuen un increment anual del 6,8% –quan fins al setembre el creixement se situa només en l'1,08%–, i per al 2016 el Govern preveu un altre increment del 6,7% –segons l'Airef, també impossible–.

L'Airef no creu possible que hi hagi equilibri entre ingressos i despeses en els pressupostos de la Seguretat Social abans del 2021. S'ha de tenir present que, en els pressupostos de la Seguretat Social, el dèficit s'ha anat cobrint amb càrrec al superàvit que es va acumular durant els anys en què no hi havia, pràcticament, atur. Però es calcula que l'any vinent la "guardiola" restarà buida.

Per tot això, l'Airef creu que la Seguretat Social s'hauria de finançar dins dels Pressupostos Generals de l'Estat. El dèficit previst des d'ara fins al 2021 ha de trobar encaix pressupostari.

La importància de la Seguretat Social com a cohesionadora de la societat no pot restar disminuïda, ja que comportaria molta inestabilitat social.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 22.- "Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 301 del Compendi.- "Els drets dels treballadors, com tots els altres drets, es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent" [...] "Entre els drets, el Magisteri assenyala el dret a la pensió com també l'assegurança per a la vellesa, la malaltia i, en cas d'accidents relacionats amb l'activitat laboral, el dret a prestacions relacionades amb la maternitat...".

Punt 314 del Compendi.- "Les exigències de la competitivitat, de la innovació tecnològica i de la complexitat dels fluxos financers s'han d'harmonitzar amb la defensa del treballador i dels seus drets" [...] "La situació resulta particularment dramàtica per al món del treball, afectat per amplis i radicals canvis culturals i estructurals, en contextos sovint mancats de fonaments legislatius, formatius i d'assistència social".

Radar Social, 4 de novembre de 2015.