Aeroports sense avions, vies d'AVE que no porten enlloc, equipaments mal fets que no es poden utilitzar, d'altres que han estat construïts sense cap necessitat, etc. Aquests fets no és la primera vegada que surten a la llum i es denuncien. Radar Social ho ha fet en alguna ocasió.

Quan hi ha tantes necessitats, per exemple en els serveis de salut i en els d'ensenyament, que, segons s'afirma, no es poden abordar per manca de pressupost, aquest malbaratament dels diners públics precisaria –en un Estat que actués responsablement– que es retessin comptes als tribunals de justícia, cosa que a Espanya no es fa gairebé mai. I en les poques ocasions en què la justícia examina els fets, no sempre actua en els terminis ni en la forma apropiada.

Avui els mitjans de comunicació ressalten dos fets nous d'aquesta naturalesa. La redacció de Radar Social els ha escollit per comentar-los i analitzar-los –és clar que avui hi ha altres notícies més sorolloses, però tenen un clar tuf polític i no és clar el motiu pel qual s'han produït. Preferim deixar-les, en tot cas, per a més endavant, quan les coses siguin més diàfanes–. Per tant, els fets que avui proposem són:

Rescat de les autopistes de Madrid.- En l'etapa dels governs de José Maria Aznar es decidí construir vuit autopistes de peatge entre Madrid i el seu entorn que ara estan a punt de fer fallida. Per a una d'elles –la de Barajas– el jutge va dictar, ahir mateix, un acte en el qual s'acorda la dissolució de les dues societats propietàries de l'autopista. Com que el president Aznar va acceptar, en el contracte de construcció de totes aquestes autopistes, una clàusula de "responsabilitat patrimonial de l'Administració", serà finalment l'Estat qui haurà d'assumir el conjunt del cost de la inversió i de les importants pèrdues acumulades–. Aquesta clàusula resulta inaudita, ja que aleshores els propietaris d'aquestes autopistes no arriscaven res. Quelcom semblant ha succeït, recentment, amb el projecte Castor del dipòsit de gas al Mediterrani–. El cost d'aquestes autopistes per a l'Estat suposarà uns 5.700 milions d'euros en total, que, finalment, aniran a càrrec del contribuent.

Construcció d'una presó sense torre.- A Archidona (Màlaga) s'ha construït una presó –una de les més modernes a Espanya– acabada l'any 2013 i que està inactiva... i sense torre de vigilància, ja que els autors del projecte van oblidar aquest detall. Aquesta presó ha costat 117 milions d'euros.

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 395 del Compendi.- "El subjecte de l'autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania. El poble, en diverses formes, transfereix l'exercici de la seva sobirania a aquells que elegeix lliurement com els seus representants, però conserva la facultat de fer-la valer en el control de l'actuació dels governants i també de la seva substitució si aquests no compleixen de manera satisfactòria les seves funcions".

Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de l'ordre moral" ... "Justament d'aquest ordre, l'autoritat en treu la virtut d'obligar".

Punt 406 del Compendi.- "L'Església aprecia el sistema de la democràcia, en la mesura que assegura la participació dels ciutadans en les opcions polítiques i garanteix als governats la possibilitat tant d'elegir i controlar els seus governants, com de substituir-los de manera pacífica, allà on sigui oportú".

Radar Social, 22 d'octubre de 2015.