Avui llegim a El País un article interessant sobre la "felicitat" que creiem molt adequat per proposar-lo com a motiu de reflexió del dia. El que diu El País ho complementarem amb uns comentaris del doctor en Filosofia i Teologia Francesc Torralba.
Diu El País: "Com es pot arribar a la felicitat? Les respostes que hem rebut són de tota mena: 'amb unes vacances a platges del Carib', 'tenint molts diners', 'una conquesta amorosa', etc. Però si, després d'escoltar aquestes respostes, hi afegim aquesta altra pregunta, 'Després d'això, quant durarà la felicitat?', podrem reflexionar-hi seriosament".
"Coneixem que el cervell domina la nostra activitat mental. Podem començar veient què passa al nostre cervell quan som feliços, i formular-nos la pregunta 'com podem aconseguir que la felicitat ens arribi?'. Tots tenim projectes i motivacions que ens donen preocupacions diàries i en alguns casos angoixa. Hi ha persones que aconsegueixen l'objectiu que cerquen i creuen que això és suficient per assolir la felicitat i posar fi a les angoixes i preocupacions. Aquesta situació no passa mai, ja que quan s'assoleix un objectiu se'n desitja un altre. Una bona opció seria pensar que hem de ser feliços per tot allò que ja tenim. Però per això necessitem predisposició i entrenament".
Diversos investigadors del nou camp de la "psicologia positiva" han avançat en el tema d'avui, mitjançant recerques mesurables. Martin Seligman, de la Universitat de Pennsilvània, proposa una teoria del benestar en la qual esmenta cinc elements necessaris. Són aquests:
- El flow: l'emoció positiva que ens dóna la comoditat, el menjar, el descans, etc. És a dir, tot allò que ens agrada fer.
- Fer tasques concretes que ens apassionen. Quan realitzem aquestes activitats perdem la noció del temps.
- El sentit. Aquest resulta de fer una tasca significativa; des de passar temps amb la família fins involucrar-se amb una ONG o ajudar el proïsme. Té a veure amb trobar sentit a la vida, més enllà de nosaltres mateixos.
- Allò que s'aconsegueix amb el propi esforç, sigui l'èxit o l'experiència. Això ocupa la ment de moltes persones en el transcurs de bona part del dia. Normalment, ve acompanyat d'emoció positiva, de flow i de "sentit".
- Tenir relacions positives. L'estudi més llarg que s'ha fet en aquest aspecte és de la Universitat de Harvard. Es van fer enquestes a diferents persones cada dos anys per comprovar les circumstàncies i actituds que fan millorar o empitjorar la qualitat de vida.
Un cervell infeliç és un cervell menys intel·ligent, menys creatiu i menys productiu. La felicitat també és un factor de protecció contra malalties de diversa consideració; els nivells més alts d'energies positives s'associen a menors possibilitats d'ansietat o depressió. Les persones quan se senten bé tenen menys malalties, viuen més anys i tenen una millor qualitat de vida.
Francesc Torralba, al Full Dominical de diumenge passat, diu: "Cercar la pau és cercar l'harmonia d'un mateix dins del tot. Per tal de poder trobar-la, és essencial preguntar-se: Quin paper jugo en el conjunt? Quina és la missió que tinc assignada? Què s'espera de mi? Què espero jo de la meva vida? Quina activitat m'omple fins a tal punt que m'oblido de fer-la quan l'estic exercint? Per a què estic fet?".
"El qui desenvolupa la seva missió, aquella per a la qual està fet, dins el conjunt social, està en pau amb si mateix i no experimenta cap tipus de conflicte intern; no enveja res, no sent gelosia de ningú, no espera cap reconeixement, no es cansa, ni cansa; perquè fa allò que lliga essencialment amb la seva naturalesa, però en canvi, quan una persona està obligada a fer un paper que no li correspon, per al qual no està preparada, s'esdevé la tensió, el desajust que, naturalment, és font de conflicte i de tensió".
"Es pot dir amb més simplicitat: la pau s'esdevé quan un troba el seu lloc en el món".
Radar Social, 22 de març de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.