La família és la primera i principal institució que Déu ens dóna per formar-nos com a persones, i és on trobem, en tot moment, ajuda i suport. Avui La Vanguardia publica un bon article sobre la manera de gestionar, davant dels fills menors, els sentiments que es visquin en família. No hem dubtat a proposar-lo com a motiu de reflexió del dia.
Diu La Vanguardia: "Amagar als menors les emocions negatives que es produeixin a casa és una factura que els nens paguen després quan arriben els problemes".
"Protegir els menors de les emocions negatives no és bo –consideren els experts en l'aprenentatge de les emocions–, ja que el nen ha d'estar preparat tant per celebrar les bones notícies com per digerir les dolentes. No plorar davant dels fills o amagar els estats de tristor no fa cap favor als nens", assenyala Francesc Núñez, sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya.
El senyor Núñez –estudiós de sociologia de les emocions– afirma que "tots els nens han de passar per aquest aprenentatge, ja que l'ocultació, per part dels seus pares, d'estats de tristor o de por els farà estar menys preparats per afrontar més tard les seves pròpies emocions". Encara que no cal obsessionar-se amb això, aquest "és l'aprenentatge no intencional, indirecte, basat en l'exemple diari d'allò que és bo i del que és dolent".
L'article de La Vanguardia dóna aquest "Manual d'actuació":
1.- La perfecció.- "S'ha d'evitar transmetre la idea que a la vida tot és perfecte, que la felicitat és permanent. No s'han d'amagar al menor els problemes que existeixin a l'entorn familiar. Això no vol dir que s'hagi d'explicar tot, però sí fer-lo partícip del que passa".
2.- La sobreprotecció.- "La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquests moments no són permanents. Quan s'amaguen els problemes quotidians, el nen viu una situació irreal. No se'l prepara per superar la frustració que patirà quan sigui conscient que a la vida no tot és perfecte".
3.- La resolució.- "Si els pares comparteixen les emocions negatives, els nens comprendran que un problema no és una amenaça. I que els mals moments poden superar-se".
4.- La gestió.- "Pares i germans grans han de ser el model de gestió d'emocions per als més petits. Però això no s'aconsegueix si no hi ha permís perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic l'alegria, la tristor, la por o la ràbia".
5.- L'acompanyament.- "En moments difícils, s'ha d'acompanyar els fills. Els nens han de sentir a prop que els seus pares estan disposats a ajudar-los i a protegir-los".
6.- L'escola.- "L'escola és un escenari ideal per tractar la identificació de les emocions bàsiques dels menors. És –junt amb l'ambient familiar– el lloc per a l'aprenentatge de la gestió, tant en moments de felicitat com quan predomini la tristor".
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
Doctrina Social de l'Església.
Punt 242 del Compendi.- "La família té la responsabilitat d'oferir una educació integral. La dita dimensió integral resta garantida quan els fills –amb el testimoniatge i amb la paraula– són educats en el diàleg, en l'encontre, en la sociabilitat, en la legalitat, en la solidaritat i en la pau mitjançant la pràctica de les virtuts fonamentals de la justícia i la caritat".
Radar Social, 30 de març de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.