La qualitat d'un país es valora per la competitivitat internacional que assoleixen les seves estructures, siguin educatives, econòmiques o socials. El tancament, en el si del país, de les pròpies estructures produeix només aïllament i pobresa. Avui els mitjans de comunicació es refereixen a un fet que afecta l'estructura educativa catalana; en concret, a la situació de la nostra Universitat en el context europeu. Creiem important analitzar-ho.
La Vanguardia diu, en la seva edició d'avui, que el percentatge d'estudiants internacionals en educació superior (graus, màsters i doctorat) respecte al total dels alumnes matriculats l'any 2012 als centres universitaris europeus és: Espanya 2,8%, Itàlia 4%, Portugal 4,7%, Grècia 5%, Suècia 6,3%, Alemanya 7%, Països Baixos 7,2%,Catalunya 7,9%, Dinamarca 8,1%, França 11,8%, Àustria 15,4%, Suïssa 16,5% i Regne Unit 17,1%.
Avui hi ha 4,5 milions d'estudiants que circulen pel planeta a la recerca d'Universitat. Segons The Economist, seran entre 7 i 8 milions l'any 2025. Què cerquen els estudiants? Bàsicament bona formació, experiència internacional i qualitat de vida. Per la seva part, els centres universitaris volen estrangers que s'ajuntin amb els nacionals i insuflin excel·lència i varietat de cultures. La universitat s'ha globalitzat. El futur de l'educació superior es juga ja en lliga planetària, no només en el si del propi país.
Segons el sotsdirector general d'Universitats de la Generalitat, els percentatges anteriors a Catalunya augmentarien, en aquest moment, ja que al curs 2014-2015 es van matricular 23.215 estrangers a les universitats catalanes, xifra que representa un 9,12% dels universitaris a Catalunya en lloc del 7,9% de l'any 2012. Pràcticament un de cada deu estudiants a Catalunya ve de fora. Catalunya destaca en formacions específiques (biociències, economia, enginyeria i humanitats). A part de ciutadans europeus, cada vegada ens arriben més estudiants asiàtics, australians i de l'Orient Mitjà.
El percentatge d'alumnes estrangers a les nostres universitats augmenta molt en formació de postgrau. La punta està en el 40% d'alumnes de màster (UAB) i el 50% dels de doctorat (UPF). Tant la UAB com la UPF –així com altres centres molt internacionalitzats de la Ramon Llull, com Esade– comparteixen una visió comuna: professors estrangers o nacionals que s'han format o han fet recerca fora, classes en anglès i atenció a les necessitats dels alumnes estrangers (procedents d'un centenar de països) com el personal d'administració o el menjar, per exemple.
La nostra universitat està, per tant, ben situada al món –abans hem donat el percentatge d'alumnes estrangers a diferents països europeus–, Catalunya està molt per davant d'Espanya i també davant de països europeus importants. És una bona dada, tant per al present com sobretot per al futur del país.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 26.- "Tota persona té dret a l'educació" ... "L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 556 del Compendi.- "La perfecció integral de la persona i el bé de tota la societat són els fins essencials de la cultura: la dimensió ètica de la cultura és, doncs, una prioritat en l'acció social i política dels fidels laics" ... "La formació d'una cultura capaç d'enriquir l'home requereix la implicació de tota la persona, la qual hi desenvolupa la seva creativitat, la seva intel·ligència, els seus coneixements del món i dels homes".
Punt 557 del Compendi.- "El compromís per l'educació i la formació de la persona constitueix des de sempre la primera sol·licitud de l'acció social dels cristians".
Radar Social, 1 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.