Amb l'aprovació, per part del Congrés dels Diputats, del pressupost per a l'any 2016 i a les portes d'una convocatòria electoral –que sembla que tindrà lloc el 20 de desembre–, els mitjans de comunicació tornen a parlar d'impostos i es torna a discutir si la càrrega fiscal es distribueix de manera justa entre els ciutadans. L'opinió majoritària de la ciutadania diu que no és justa; les rendes salarials estan més controlades i més castigades que els rendiments del capital. Alhora –segons els tècnics d'Hisenda– és en aquestes rendes del capital on es produeix més frau fiscal.

Hi ha unanimitat en creure que, a banda de la necessària lluita contra el frau fiscal, cal que les rendes del capital tinguin una major imposició fiscal. I, en aquest sentit, les que provenen de les anomenades SICAV han de tenir una nova regulació i major càrrega impositiva.

Avui diversos mitjans tracten aquesta qüestió. Escollim, per a la nostra anàlisi, el diari Cinco Días, ja que creiem que és el que fa un comentari més ajustat a la realitat.

Què són les SICAV? Són instruments financers que permeten –amb la legislació actual– reduir molt les càrregues fiscals. Mai com ara hi ha hagut un nombre tan gran de SICAV ni aquestes han agrupat un patrimoni tan gran –a finals de setembre hi havia 3.381 SICAV amb un patrimoni de 33.663 milions d'euros–.

Les SICAV són institucions d'inversió col·lectiva que requereixen tenir, cadascuna, almenys 100 participants i un patrimoni mínim de 2,4 milions d'euros. Es creu que la major part dels participants en cadascuna d'aquestes institucions són "gent que està controlada" per una o dues persones o famílies.

Quin és l'avantatge de les SICAV? Senzillament, tenir una fiscalitat molt avantatjosa. Només tributa, en l'impost de societats, l'u per cent pels seus beneficis. Es tracta, per tant, d'un gran avantatge respecte a qualsevol altre rendiment, sigui salarial o de capital.

Als ulls dels mateixos tècnics de la Hisenda Pública –i no cal dir de l'opinió pública– cal que les SICAV tinguin una nova regulació i un nou tractament fiscal, ja que l'actual beneficia – indegudament– la gent de més nivell econòmic.

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Doctrina Social de l'Església

Punt 355 del Compendi.- "La recaptació fiscal i la despesa pública adquireixen una importància econòmica crucial per a tota comunitat civil i política: l'objectiu vers el qual cal tendir són unes finances públiques capaces de proposar-se com a instrument de desenvolupament i de solidaritat. Unes finances públiques justes, eficients i eficaces produeixen efectes virtuosos en l'economia, perquè aconsegueixen afavorir el creixement de l'ocupació, sostenir les activitats empresarials i les iniciatives sense finalitat de lucre, i contribueixen a augmentar la credibilitat de l'Estat com a garant dels sistemes de provisió i de protecció social, destinats especialment a protegir els més febles. Les finances públiques s'orienten al bé comú quan s'atenen alguns principis fonamentals: el pagament dels impostos com a especificació del deure de solidaritat; racionalitat i equitat en la imposició dels tributs públics. En la distribució dels recursos, les finances públiques han de seguir els principis de solidaritat, d'igualtat, de valoració dels talents, i fer una gran atenció a sostenir les famílies, destinant a aquest efecte una quantitat adequada de recursos".

Radar Social, 20 d'octubre de 2015.