Els mitjans de comunicació han esdevingut fonamentals per a la relació entre els homes i els pobles. L'Església Catòlica troba, en aquests mitjans, un òrgan multiplicador singular de la seva missió de proclamar l'evangeli de Jesús de Natzaret. És a dir, la bona notícia de l'amor de Déu als homes i de la seva salvació assolida pel lliurament del Fill.

L'Església s'encarna en tots el pobles de la terra; en el nostre cas, en el poble català. En aquest sentit, parlem de l'Església que és a Catalunya i també de l'Església catalana.

Flama és una agència cristiana de notícies creada i gestionada per la Subfederació dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, impulsats aquells pel bisbe Joan Carrera (a.c.s.) l’any 1995 amb la voluntat de contribuir a l’aplicació de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense en el camp de l’acció política i dels mitjans de comunicació.

La creació i actuació de l'agència Flama.info té com a objectiu divulgar, de manera objectiva, respectuosa i fidel, totes aquelles notícies que sorgeixen en l'àmbit eclesial a Catalunya. Més encara, Flama. info està al servei de l'Església catalana i de Catalunya, i informa sobre els esdeveniments importants que es donen tant a nivell de Jerarquia com en la més petita de les comunitats de fe. Ho fa remarcant les dimensions positives de l'acció eclesial i social, sense caure en el recurs fàcil de la crítica sistemàtica o de l'adulació.

Flama.info fa especial i sovintejada referència a aquelles situacions d'injustícia que hi ha, a casa nostra i arreu del món, i a les actuacions humanitàries que cerquen de consolidar o de restituir la dignitat de la persona (moral i/o material). Els actors d'aquesta agència procuren que sigui l’agència cristiana de notícies de referència en l'àmbit eclesial i que ho sigui també per a altres mitjans de comunicació.

Les persones que hi estan subscrites reben, diària i gratuïtament, un butlletí d’informacions d'actualitat d’àmbit eclesial i social.

El dia 7 d’octubre de 1995, festivitat de la Mare de Déu del Roser, un grup de cristians de les diòcesis de Barcelona i Tortosa, reunits al Seminari salesià Martí Codolar sota la presidència del Bisbe Joan Carrera, moguts per l'esperit de comunió fraterna i guiats per la voluntat de contribuir al bé del nostre país mitjançant el diàleg i la cooperació, manifestem el nostre interès de contribuir a una major presència pública de l'Església en els camps específics de la política i de la comunicació;

i acordem de:

a) Contribuir a l'aplicació de la Proposta 33 del Tema I del Concili Tarraconense referent a la participació dels cristians en la vida política. [En l'edició oficial del Concili, promulgat el 7 de juny de 1996, resolució n. 31. Vegeu també les resolucions 104B109].

b)Ajudar-nos mútuament amb un intercanvi documental i informatiu vinculat a una especial atenció i ocupació per la comunicació; cal que en els mitjans mediàtics hi hagi una major presència del testimoni de la fe cristiana com a via de nova evangelització.
c)Constituir equips de reflexió i acció a fi que contribueixin a fermentar cristianament la vida política i els mitjans de comunicació del nostre país.

d)Instituir trobades dels membres i dels equips amb vista a dialogar, formar criteri i travar un millor coneixement; i ampliar-ne la participació.

Els equips de pastoral de la política i de la comunicació:

1. Assumim les nostres responsabilitats

Enmig d'una neutralitat i d'una intranscendència aparents o entre ironies o invectives, té lloc avui una controvèrsia contínua en el camp dels valors, especialment en els àmbits de la política i de la comunicació.

La discussió afecta la nostra fe cristiana, perquè creure en Jesucrist comporta una visió peculiar de l'home, de la vida i del món. La fe que obra per la caritat, en inserir en el nostre horitzó existencial la presència i l'acció de Déu-Pare, per Jesucrist, en l'Esperit Sant, és una llum que ens deixa veure la realitat com no és possible de fer-ho sense ella i és una força que incideix de ple dret en les realitats temporals, és a dir, en la família, la cultura, l'economia, la política i la comunicació universal.

Aquestes realitats frueixen d'una legítima autonomia: «...les coses creades i les societats gaudeixen de lleis i valors propis que han de ser discernits, usats i ordenats gradualment per l'home». «Per la condició mateixa de la creació, totes les coses són dotades de fermesa, veritat i bondat pròpies i de lleis i ordre propis, que l'home ha de respectar mitjançant el reconeixement dels mètodes respectius de cada una de les ciències i de les arts» (GS 36).

Doncs bé, «l'Església té l'obligació de treballar a fi que els homes esdevinguin capaços d'instituir rectament tot l'ordre de les coses temporals i d'ordenar-lo a Déu per Crist» (AA 7).

Ens cal assumir la nostra part en aquesta contesa amb vista a oferir els valors cristians −i, per tant, plenament humans− en la societat i en la comunicació. La pluralitat dels nostres compromisos ha de restar amarada per la fe que compartim, tot assumint la missió de fer-la arribar, pels camins del diàleg i del servei, a un nombre com més gran millor de persones.

La nostra actitud i perspectiva a l'hora de fer-ho és la que Sant Pau descriu a 1Co 12,12-31; 13,1-3, en comparar l'Església amb el cos humà i el seu funcionament; en descriure els diversos ministeris i carismes dins l'Església, Cos de Crist; i en remarcar l’excel·lència decisiva de la caritat.

2. Aportem la doctrina social de l'Església i la traduïm en la corresponent acció

Els Equips de pastoral de la política i de la comunicació tenim la finalitat d'aportar la doctrina i fer present l'acció de l'Església en la societat en general i en els àmbits polític i de la comunicació en particular.

a) Ho fem en funció de:
−els carismes i les possibilitats de les persones que els integrem;
−les necessitats concretes dels cristians cridats a intervenir en la vida social i política;
−les exigències fonamentals de la ciutadania i del bé comú.

b) Actuem amb criteris combinats de presència i de mediació.

c) Ens proposem de:
−contribuir a la superació de la tensió −pròpia de l'activitat política− que es dóna entre la necessitat de servir la persona i el perill d'abusar del poder;
−estimular la informació i participació quotidiana dels ciutadans en la vida política;
−difondre els valors cristians a través de la comunicació;
− incidir en la formació de l'opinió pública i del consens social des d'un planteig fonamentat en el magisteri de l'Església;
−recuperar per a l'activitat política i de la comunicació un esperit de servei als ciutadans amarat de veritat, justícia, amor i llibertat.

d) Col·laborem en la consecució del millor bé possible per a Catalunya, en en un marc de solidaritat i pau fraterna amb la resta dels pobles.

3. Aprofundim la vida espiritual cristiana

Els Equips i els seus membres hem assumit que la nostra força neix de l'Esperit de Jesús i que, sense Ell, res no ens és possible. Vertebrats per la voluntat d'aprofundir la vida espiritual cristiana,

a)Ens comprometem, en la nostra vida personal, a:
−freqüentar l'Eucaristia, obrar sota l'impuls de la caritat, participar del sagrament del perdó i convertir en hàbit la pregària personal;
−conrear la unió fraterna, signe sensible de la fe, sota el guiatge i el magisteri de l'Església;
−progressar en la formació cristiana i eclesial.

b)Entenem el nostre servei a la difusió dels valors cristians com una conseqüència de l'aprofundiment de les exigències de la fe, esperança i caritat, amb prioritat sobre la dimensió organitzativa i les concrecions tècniques.

El dia 21 d’abril de 1997, per acord del Consell de la Federació de Cristians de Catalunya, Els Equips de Pastoral de la Política i de la comunicació esdevingueren es constituïren en Subfederació de la Federació de Cristians de Catalunya.

Promogut per la Federació de Cristians de Catalunya, el dia 28 de juny de 1995 va ser constituïda la Fundació Dr. Albert Bonet; fundació privada (subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya).

Les finalitats inicials de la Fundació Dr. Albert Bonet són:

1. Posar a disposició dels investigadors i dels estudiosos l’arxiu documental del Dr. Albert Bonet i Marrugat, i de les entitats creades per ell o continuadores de la seva obra.

2. Organitzar actes públics i altres activitats culturals i, si fa al cas, atorgar ajuts econòmics, cara a divulgar els valors morals i cívics defensats pel Dr. Bonet.

3. Donar a conèixer tota l’obra que el Dr. Bonet realitzà per a la formació de la joventut catalana.

Posteriorment, el patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet amplià aquestes finalitats en tres punts més:

4. Fomentar l’actualització, la universalització i l’aprofundiment de l’esperit apostòlic fundacional del Dr. Albert Bonet, amb fidelitat al magisteri de l’Església.

5. Fomentar el cultiu, la defensa i la promoció del coneixement i l'amor a Catalunya com a nació a la claror de la Doctrina Social de l'Església sobre els drets i els deures dels pobles en el sí de la universal família humana.

6. Concessió de les beques "Garriga-Zayas". Aquestes beques podran ser atorgades per a:
a) Realitzar estudis, en un seminari de Catalunya, un aspirant al sacerdoci que sigui fill o veí estable del municipi d'Esparreguera.
b) Donar suport econòmic a un seminari de missions.
c) Realitzar estudis a la Universitat Ramon Llull, fills d'Esparreguera o residents estables en la dita població, amb preferència als fills de famílies nombroses sense gaires disponibilitats econòmiques.

La Fundació Dr. Albert Bonet té la seu a Barcelona, al carrer Calàbria 273-275. La representació, la direcció i l'administració de la fundació corresponen al seu patronat, format per 11 persones:

President: 

Vice-President: Antoni Comas Baldellou (en funcions)

Tresorer: Antoni Biarnés

Secretària: Concepció Huerta Vallès

Vocals:

Jaume Argemí Relat

Francesc Xavier Argemí i Arnau

Pedro Júdez Muñoz

Pere Casas i Sancermi

Montserrat Serrallonga Sivilla

Maria Glòria Renom i Vallbona

A l'any 1931 Mn. Albert Bonet fundà a Barcelona la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Posteriorment el Dr. Pere Tarrés en fou un gran propagandista. Al 1932 s'inicià a Terrassa la Federació de Joves Cristians de Catalunya "Grup Avant". Fou a la Parròquia del Sant Esperit i amb el Sr. Josep Marcet i Vidal com a president i el pare Joan Profitós, Sch, com a consiliari.

A la mateixa ciutat de Terrassa també es fundaren els grups "Santa Maria" (1933) i "Irineu" (1934). A partir del 1976 i amb les repercussions de la guerra, hi va haver la repesca del "Grup Avant" amb la fusió dels altres.

Actualment l'esmentat grup té un ampli reconeixement tan a nivell local com a Catalunya. El president és el Sr. Emili Badiella Bosch i el consiliari Mn. Fidel Catalán.

Les activitats de més rellevància en el grup són: Cercles d'estudi (Aprofundiment en grup de la Paraula de Déu); Organització del Concurs Bíblic de Catalunya; participació a "Fem Ciutat - Cristians per Terrassa" (Activitat ecumèrica); organització de conferències i amb col·laboració amb les parròquies, la Romeria a Montserrat del Arxiprestat de Terrassa; suport al grup de Mestres Catòlics de la ciutat i als Professors/es de Religió; reunions de treball, activitats formatives i lúdiques amb els associats.

Anar al lloc web