Va néixer a Tordera el 2 de desembre de 1909. A casa seva eren pagesos i vivien a la masia Bassó del veïnat de Sant Daniel. Va anar al col·legi dels PP. de la Sagrada Família, a Blanes. Als 12 anys, per ajudar els seus pares en la feina del camp, ha de deixar el col·legi, però podrà assistir a les classes nocturnes del mateix col·legi on farà gran amistat amb el P. Jaume Puig, de la congregació de la Sagrada Família. El 1933 la família es trasllada a una masia pròpia, el Mas Llorens, prop de la carretera de Blanes a Tordera.
Fou congregant de Sant Lluís Gonzaga, i després membre actiu de la FJCC, que va impulsar la creació del grup “Ressorgiment”, de Tordera. Es va impregnar del sentit martirial que amb tota naturalitat assumien els membres de la Federació.
El 26 de juliol els incendiaris saquegen i cremen el santuari del Vilar de Blanes. El capellà del santuari Mn. Josep Masllovet ja havia amagat la imatge de la Mare de Déu en un bosc proper. A les 10 del vespre del dia 27, en Sebastià, amb el P. Puig i Mn. Masllovet, traslladà la imatge del bosc al Mas Llorens, cavà un clot prop de la casa i la va enterrar.
Des del dia 25, el P. Puig i Mn. Masllovet estaven refugiats al Mas Llorens. El dia 30 a mitja tarda para un cotxe a la carretera propera a Mas Llorens: tres milicians se’n duen el P Puig. Sebastià vol anar amb ells al cotxe però no el deixen. Els segueix amb bicicleta i espera a la porta del comitè durant tot l’interrogatori del P Puig. Un interrogatori violentíssim, des de les 6 de la tarda fins passades les 9 del vespre; el P. Puig, que “en va sortir cansat i angoixat”, se sent animat en veure en Sebastià.
Van sortir lliures, i van marxar cap a Mas Llorens, pel carrer Ample fins la cruïlla amb la carretera de Lloret, on els milicians del control els retingueren. Passats 20 minuts els deixaren marxar i en acabar la vorera, a l’altura de la fàbrica de teixits Pastells, van rebre un seguit de trets per l’esquena. Eren tres quarts de deu. Els assassins van desaparèixer. Fou el xofer del cotxe de línia que feia el servei de l’estació al poble, qui, després d’apartar els cadàvers de la carretera, avisà el comitè, que els feu traslladar al cementiri.
La mare d’en Sebastià, a primera hora del dia 31, decidida, es presentà al comitè. Secament li contestaren “Són morts”. En el cementiri els practicaren l’autòpsia. A en Sebastià el posaren en un nínxol que comprà la família, i el P. Puig fou arrossegat fins a una fossa acabada d’obrir. El 1940, les restes del beat P. Puig van ser exhumades i posades en un nínxol. Les del beat Sebastià romanen en el
mateix nínxol número 1543.
(Extret de la “Positio”, document síntesi de la causa de beatificació).
