A Tarragona el diumenge 13 d’octubre de 2013 va tenir lloc la solemne beatificació de màrtirs més nombrosa de tota la història de l’Església: la beatificació de 3 bisbes, 97 sacerdots, 3 seminaristes, 412 consagrats i consagrades i 7 laics. Tots màrtirs de la persecució religiosa a la zona republicana durant el període 1934-1939.
El total de màrtirs de la persecució a Espanya beatificats serà doncs de 1523. El total d’eclesiàstics que hi foren assassinats està prop dels 7.000: 12 bisbes, uns 4.000 sacerdots seculars i prop de 3.000 religiosos i religioses. Els laics que foren morts per catòlics també es compten per milers.
Entre aquests nous beats màrtirs, sis eren membres de diferents grups locals de l’antiga FJCC.
Que el seu exemple sigui estímul per als creients dels seus pobles. Estem convençuts que els nous beats intervindran davant de l’Altíssim en favor de
les necessitats dels seus pobles i la seva gent.
Josep Samsó i Elias va néixer a Castellbisbal el 17 de gener de 1887. Era fill de Jaume Samsó i Olivella, i de Josefa Elias i Puig. Va ser batejat el dia 22 de gener a l'església parroquial de Castellbisbal. Tenia una germana petita, Montserrat. Quan eren encara uns infants va morir el pare, i la família es va traslladar a Rubí, on vivia Joaquima Elies, germana de la mare. Josep Samsó va començar a anar a classe a l'escola dels Germans Maristes i a rebre catequesi.
Segons testimoni de Montserrat Samsó i Elias, el seu germà havia deixat dit de ser capellà des de que va començar a tenir us de raó, i el que més li agradava era fer d'escolanet. Veient aquesta inclinació, la seva mare va parlar amb el vicari de Rubí, Mn. Jaume Fenollà, que va començar a donar-li les primeres classes de llatí. A final de curs, en Josep Samsó es va examinar amb èxit a Barcelona. Mn. Joaquim Cañís i Olivé va prendre el relleu com a professor de Llatí i Humanitats, convertint-se en conseller i veritable mestre espiritual del jove Josep, qui li va confiar el desig de ser rector de parròquia. I de les seves mans va rebre la Primera Comunió el dia de Sant Josep de 1898 amb onze anys.
El dia 5 de setembre de l'any 2004 Pere Tarrés va ser beatificat a Loreto pel Papa Joan Pau II. Aquesta pujada als altars responia a un desig fervent del poble fidel de Catalunya; encara viuen persones que van tenir un tracte directe amb ell, que ja en vida tenia fama de sant. Conec una dona que m’ha relatat com, en temps de persecució i trobant-se Tarrés amagat, va sortir del seu amagatall per curar –era metge– el seu marit, que es va guarir. No cal fer-nos una idea equivocada del que és un sant: Tarrés era sobretot senzill i pur.
Era una persona com les altres, però amb un no se sap què, amb quelcom que brollava de la seva persona de nen gran. Però dintre de la seva senzillesa, era una persona molt dotada: Fou un dels dirigents de la Federació de Joves Cristians de Catalunya als anys de la República, i sovint escrivia articles plens d’inspiració a Flama, revista de la Federació. Fou un metge molt competent i abnegat, amb un veritable i sacrificat amor als seus malalts. I, finalment, va brollar en ell la vocació al sacerdoci, que portà a terme amb heroisme després de la guerra civil.
L'AMCC agrupa metges i altres professionals de l'àmbit biosanitari. El nostre ideal proclama, per sobre de tot, la dignitat de la persona humana i dels seus drets inalienables, com son el do inestimable de la vida humana, la salut, la integritat psicofísica, des del primer moment de la concepció fins a la seva mort natural.
El dia 7 d’octubre de 1995, festivitat de la Mare de Déu del Roser, un grup de cristians de les diòcesis de Barcelona i Tortosa, reunits al Seminari salesià Martí Codolar sota la presidència del Bisbe Joan Carrera, moguts per l'esperit de comunió fraterna i guiats per la voluntat de contribuir al bé del nostre país mitjançant el diàleg i la cooperació, manifestem el nostre interès de contribuir a una major presència pública de l'Església en els camps específics de la política i de la comunicació
A l'any 1931 Mn. Albert Bonet fundà a Barcelona la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Posteriorment el Dr. Pere Tarrés en fou un gran propagandista. Al 1932 s'inicià a Terrassa la Federació de Joves Cristians de Catalunya "Grup Avant". Fou a la Parròquia del Sant Esperit i amb el Sr. Josep Marcet i Vidal com a president i el pare Joan Profitós, Sch, com a consiliari.
La Subfederació d'Educació, de la Federació de Cristians de Catalunya, té com a objectiu principal dur a terme una funció subsidiaria respecte a la missió dels pares d'educar als seus fills segons les seves conviccions religioses i morals.
