Avui és 29 de febrer. Si no s'afegís aquest dia –es fa cada quatre anys– les estacions acabarien descompassades del que assenyalés el calendari.

Hem cregut que era adequat dedicar la notícia del dia a analitzar aquest fet, ja que sovint no acabem de conèixer –de forma clara i precisa– a què es deu. Mai no es pot considerar sobrer aprofundir els propis coneixements sobre tot allò que ens envolta, ja que forma part de les nostres vides.

Si volem entendre per què existeixen els anys de traspàs, hem de fixar-nos en el moviment de la Terra al voltant del Sol. El nostre planeta rota 365.24219 vegades durant una òrbita completa al voltant del Sol. Per tant un any dura 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 56 segons –no dura, per tant, únicament 365 dies–.

A l'emperador romà Juli Cèsar se li va ocórrer crear l'any de traspàs. Si cada any comptéssim només aquests 365 dies, perdríem les 5 hores, 48 minuts i 56 segons que hem esmentat abans. Com es va decidir recuperar-les? Es fa cada quatre anys a base d'afegir un dia al mes de febrer. Aquest any l'anomenem "any de traspàs".

Què passaria si no afegíssim aquest dia?

La necessitat de l'any de traspàs té una bona explicació. Si no afegíssim un dia complet cada quatre anys, les estacions restarien descompassades del calendari, de manera que després d'uns 700 anys a l'hemisferi nord Nadal tindria lloc a mitjan estiu. I succeiria el contrari a l'hemisferi sud.

Va ser l'any 44 abans del naixement de Jesús quan, en adaptar-se el calendari julià –basat en el moviment del Sol–, els anys van passar a tenir 365 dies, dividits en 12 mesos de 30 o 31 dies, excepte febrer amb 28. Els romans van ser conscients que els 365 dies no eren un càlcul exacte, i per això cada quatre anys afegien un dia més al calendari.

Més tard, l'any 1582, el calendari gregorià (promogut pel papa Gregori XIII) va substituir el calendari julià i va ajustar més el desfasament que encara hi havia al calendari julià afegint-hi excepcions als anys de traspàs: no ho seran els anys múltiples de 100, llevat que siguin també divisibles per 400. D'aquesta manera actualment els anys tenen 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons.

Amb aquest ajust introduït pel calendari gregorià encara s'acumula un desfasament d'uns segons. Però perquè s'acumuli, a través dels anys, un dia d'error haurien de passar més de 3.200 anys.

Homenatge a Internet

Aquest 2016 és un any de traspàs i Google dedica un "doodle" especial a aquesta recerca. Curiositats, mites i anècdotes surten a la llum per parlar d'aquesta jornada singular que passa cada quatre anys. És un cicle que afecta aquells que com el polític espanyol Pedro Sánchez han nascut un 29 de febrer, i que amb l'arribada de l'any de traspàs poden celebrar el seu aniversari.

Radar Social, 29 de febrer de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.