Avui els mitjans de comunicació reflecteixen diferents notícies que tenen un nexe comú: "les ombres que genera el capitalisme al món i a la societat actual". La reflexió que avui proposem no és possible que s'esgoti amb l'anàlisi dels continguts de la premsa d'avui. Tot assenyala que aquesta reflexió s'haurà de continuar fent, periòdicament, en el futur més proper, ja que és un dels temes que condiciona les nostres vides –present i futura–.
Llegim a La Vanguardia d'avui mateix:
- ERO i reduccions de plantilla a 12 grans empreses que afectaran més de 3.000 treballadors.
- Renúncia a diferents inversions o projectes immobiliaris, dels sectors de la construcció, dels carburants, del gran comerç i de la distribució.
- Pèrdues econòmiques a diferents empreses –en concret n'hem comptat set–.
- La Borsa espanyola, des de principis d'any, ha perdut un 28% del seu valor.
- L'Euribor del mes de febrer tanca en negatiu per primera vegada en la seva història.
- L'any 2015 els inversors varen treure d'Espanya 70.200 milions d'euros.
Com que no tenim espai suficient per desenvolupar cadascun dels temes esmentats, ens centrarem en el darrer.
La sortida –o entrada– de capitals és el saldo que resulta dels capitals que els inversors espanyols inverteixen fora del país i dels capitals que els estrangers inverteixen a Espanya en un mateix període. El saldo de l'any 2015 va donar la xifra de 70.200 milions que fugiren d'Espanya i es refugiaren a altres indrets.
Diferents despatxos d'advocats confirmen que els grans patrimonis han situat capitals fora d'Espanya davant la incertesa que diuen que hi ha aquí. Aquests capitals se situen en llocs que donen una major rendibilitat o que tenen una fiscalitat més relaxada que l'espanyola.
El saldo negatiu que hem dit de l'any 2015 (70.200 milions) contrasta fortament amb els que hi hagué els anys 2013 i 2014, que foren positius (73.600 i 5.600 milions, respectivament).
Per entendre l'evolució social i econòmica actual, és útil llegir el llibre Postcapitalisme, vers un nou futur (Editorial Paidós) del britànic Paul Mason, que cerca una opció més justa i solidària que la del capitalisme actual. Creu que el neoliberalisme no pot funcionar amb les condicions tecnològiques i socials d'ara. Amb aquest neoliberalisme no és possible complir amb els continguts de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 335 del Compendi.- "Si per 'capitalisme' s'entén un sistema en què la llibertat en el sector de l'economia no s'emmarca dins un sòlid context jurídic que la posi al servei de la llibertat humana integral i la consideri una dimensió particular d'aquesta llibertat, el centre de la qual és ètic i religiós, llavors la resposta al 'sistema capitalista' seria decididament negativa".
2.- Del discurs del papa Francesc al Parlament Europeu (25 de novembre de 2014)
"La promoció dels drets humans ocupa un paper central en el compromís de la Unió Europea, amb la finalitat de promoure la dignitat de la persona".
"Quina dignitat podrà trobar una persona que no té res per menjar o el mínim necessari per viure o, pitjor encara, que no té la feina que li atorga dignitat? Promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que posseeix drets inalienables, dels quals no pot ser privada arbitràriament per ningú i, menys encara, en benefici d'interessos econòmics".
"A la situació actual s'associen alguns estils de vida una mica egoistes, caracteritzats per una opulència insostenible i sovint indiferent respecte al món circumstant, i sobretot dels més pobres". "L'ésser humà corre el risc de ser reduït a un mer engranatge d'un mecanisme que el tracta com un simple bé de consum".
Radar Social, 1 de març de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.