Segons llegim al diari El País, l'esborrany de l'informe Espanya 2016, que la Comissió Europea presentarà el 24 de febrer, adverteix de l'augment dels indicadors de pobresa i d'exclusió social a Espanya, que la situen com un dels pitjors països de la Unió. Gairebé un terç de la població està en risc de pobresa o d'exclusió social (amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana del conjunt de les llars, que és de 663 euros al mes). En el transcurs d'aquests anys de crisi, aquesta situació ha anat creixent considerablement, i ja afecta 1,3 milions de persones a l'Estat. Diu, en concret, l'informe: "La recuperació recent del mercat laboral no s'ha traslladat a una millora dels índexs de pobresa i d'exclusió social, que continuen creixent i se situen entre els més alts de la Unió Europea".

L'informe afirma que els problemes són molts. Espanya, abans dels anys de crisi, ja tenia un dels índexs de desigualtat més alts d'Europa: amb la "Gran Recessió", aquesta situació ha anat empitjorant "per l'atur i per les creixents diferències d'ingressos entre els que més guanyen i les famílies de menor renda".

Brussel·les està d'acord amb la moderació salarial, però quan arriba al capítol social i observa l'efecte que els salaris baixos tenen en els nivells de pobresa, conclou que la situació és molt dolenta. Afirma, a més, que el deteriorament social "trigarà a donar la volta" encara que l'economia, aquest any, hagi crescut un 3,2%. "Hi ha a Espanya més pobresa a tots els nivells, degut a l'elevat atur de llarga durada que Espanya té, així com pel ràpid creixement que hi ha hagut del "treball a temps parcial"que se situa entre els més elevats de la Unió Europea".

L'informe afirma també que els efectes, de tot allò que s'ha explicitat, són devastadors a nivell social: a Espanya una de cada vuit persones, tenint lloc de treball, és pobra. Des de la darrera reforma laboral del PP el nombre de treballadors que estan per sota del nivell de la pobresa ha crescut un 2%. L'informe destaca el fet que "set de cada deu de les persones que estan a l'atur no percep cap prestació".

En tota aquesta situació l'impacte social dels desnonaments hi ha influït clarament, "com ja ho ha vingut denunciant el Tribunal de Justícia de la UE".

L'informe assenyala, finalment, que és necessari que s'implementi un pla social que treballi per corregir la situació a què s'ha arribat.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 23.1.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 287 del Compendi.- "El treball és un dret fonamental i és un bé per a l'home: un bé útil, digne d'ell perquè és adequat per expressar i acréixer la dignitat humana" ... "La consideració de les implicacions morals que la qüestió del treball comporta en la vida social indueix l'Església a assenyalar la desocupació com una veritable calamitat social".

Punt 291 del Compendi.- "Els problemes de l'ocupació interpel·len les responsabilitats de l'Estat, al qual correspon el deure de promoure polítiques actives de treball, és a dir, que afavoreixin la creació d'oportunitats de treball dins el territori nacional, incentivant amb aquesta finalitat el món productiu".

3.- Nota de la redacció de Radar Social:

Una vegada més, deixem constància que els continguts de la Declaració Universal dels Drets Humans són, per als Estats que la varen signar –Espanya entre ells– d'obligat compliment, i a Espanya tant en la qüestió que tractem avui, també en altres, i sobretot sempre que es toquen drets col·lectius o d'identitat catalana, s'ignoren sempre. Tant la Declaració com la Doctrina Social de l'Església són codis ètics que haurien de prevaler sempre en tot ordenament jurídic de l'Estat.

Radar Social, 4 de febrer de 2016.