Avui els principals titulars dels mitjans de comunicació tracten, tots, temes polítics. Es refereixen a la constitució del Parlament de Catalunya després de les eleccions del 27S; o a la dissolució del Parlament espanyol davant la convocatòria d'eleccions per al 20D; o a possibles dificultats per assolir majoria parlamentària en l'elecció del president de la Generalitat, etc.

És sabut que aquesta redacció procura –sempre que li és possible– evitar els temes polítics. Avui no trobem motius per alterar la regla que ens hem imposat. Per això escollim un tema que alguns poden jutjar com a menor, però que té un fort impacte social i econòmic, alhora que aporta motius de reflexió.

Comencem per reflectir què vol dir "clàusules sòl".

Quan se signa una hipoteca el banc, normalment, fixa l'interès en funció de "l'euribor" –interès que té a veure amb el cost del diner en els préstecs que es fan els bancs entre ells mateixos, que varia de dia en dia– més un percentatge addicional. En aquests darrers temps es preveia que l'euribor podia tenir baixades fortes en la cotització, i així ha estat. Per protegir-se d'aquesta possible baixada, els bancs –en els contractes hipotecaris que signaven– establien un mínim a pagar en les quotes mensuals de la hipoteca, i aquesta quantitat mínima es denomina "clàusula sòl". És a dir, els clients no s'han beneficiat de la baixada que ha tingut, en els darrers temps, la cotització de l'euribor.

La Comissió Europea defensa la retroactivitat de l'eliminació de les clàusules sòl en aquelles hipoteques declarades nul·les per sentència, en constatar que hi havia hagut mala praxi en la seva comercialització –és a dir, no s'havia explicat bé al client el significat i conseqüències de la "clàusula sòl". Això suposaria tornar als clients les quantitats que els bancs hagin cobrat de més des del primer moment. Aquesta ha estat la resposta de Brussel·les al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que havia demanat a la Comissió la seva opinió sobre l'assumpte, després de les diverses consultes que han rebut per part d'uns quants tribunals espanyols.

La Comissió Europea sosté que el cessament en l'ús d'una determinada clàusula, per considerar-la abusiva, no és compatible amb la limitació dels efectes d'aquesta nul·litat. És a dir, si es reconeix la reclamació, l'efecte ha de ser per a tota la durada de la mala praxi denunciada. Això implica que els experts de la Comissió creuen que la decisió del Tribunal Suprem espanyol de declarar abusives les "clàusules sòl" de les hipoteques, però només a partir del 2013 –data de la seva sentència– és contrari al dret comunitari. Si aquestes "clàusules sol" es declaren nul·les ho han de ser –segons la Comissió Europea– des del principi del contracte de la hipoteca.

Tot això pot significar que alguns bancs hagin de tornar milers de milions d'euros i que tinguin –en algun cas– dificultats. Això és, segurament, el que ha volgut salvar el Tribunal Suprem espanyol en establir una data límit. Afegim que el Govern espanyol ha presentat al·legacions al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre aquesta qüestió.

Nota final.- Les males praxis sempre tenen conseqüències. A Espanya es té el mal costum de no comptar, suficientment, amb les línies de referència de la normativa comunitària. I no cal dir tampoc allò que diuen tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la Doctrina Social de l'Església. Això no pot ser bo.

Radar Social, 27 d'octubre de 2015.