Avui els mitjans de comunicació van plens de notícies polítiques. Aquesta web reitera la voluntat de no entrar en assumptes polítics concrets, però l'actualitat mostra la conveniència de tenir presents referències ètiques i morals per poder jutjar i contrastar millor les notícies i els fets d'aquests moments.

Darrerament, quan es creu que alguna actuació de la Generalitat no s'ajusta a la normativa espanyola, des del govern o mitjans espanyols s'afirma que "la llei s'ha de complir". Això no crec que ho discuteixi ningú; en tot cas, nosaltres no ho fem.

Però tota llei, per ser justa, ha complir el que disposen les normatives d'òrgans jurídics d'institucions superiors. Així, per exemple, veiem que, en ocasions, s'han hagut d'alterar continguts de lleis vigents o àdhuc anul·lar-les quan no s'adequaven a la normativa del dret penal internacional o a la normativa europea. Ahir mateix, en la nostra APP diària deixàvem constància d'un cas concret. Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ratifica l'opinió expressada per la Comissió Europea, la sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte a les "clàusules sòl" de les hipoteques s'haurà de modificar.

Però a part d'aquests òrgans d'institucions superiors, que tenen rang superior al que formulin els òrgans de les nacions, cal considerar, sobretot, allò que diuen tant la Declaració Universal del Drets Humans com la Doctrina Social de l'Església, que són textos de referència moral i ètica.

Respecte als "drets de les nacions", la Declaració Universal dels Drets Humans no en diu res, però sí que ho fa –i molt clarament– la Doctrina Social de l'Església. Sobretot a partir del 5 d'octubre de 1995, data en què el papa sant Joan Pau II pronuncià un discurs memorable a les Nacions Unides, en què tractà i deixà reflectit amb claredat el que són aquests drets.

En un discurs molt dens, entre altres coses el Papa va dir:

"A cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial és important recordar que aquell conflicte tingué lloc a causa de les violacions dels drets de les nacions, moltes de les quals van sofrir terriblement per l'única raó de ser considerades "altres". [...] Malauradament, també després del final de la Segona Guerra Mundial els drets de les nacions continuen sent violats. [...] En el nostre segle, a més, no recordarem la paraula profètica del meu predecessor Benet XV, que, durant la Primera Guerra Mundial recordava a tothom que "les nacions no moren", i convidava a "ponderar" amb consciència serena els drets i les justes aspiracions dels pobles.

La naturalesa comuna mou els homes a sentir-se, tal com són, membres d'una única gran família. Però, per la concreta historicitat d'aquesta mateixa naturalesa, estan necessàriament lligats d'una manera més intensa a particulars grups humans, en primer lloc la família, després als diversos grups de pertinença, fins al conjunt del respectiu grup etnicocultural, que, no casualment, indicat amb el terme "nació", evoca el néixer, mentre que indicat amb el terme "pàtria" evoca la realitat de la mateixa família. [...] Sobre aquest fonament antropològic es basen també "els drets de les nacions", que no són altra cosa que els "drets humans" considerats en aquest nivell específic de la vida comunitària". El seu dret a l'existència és certament el pressupòsit dels altres drets d'una nació: ningú, doncs –ni un Estat, ni una altra nació ni cap organització internacional– no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir".

Radar Social considera aquest tema molt important. Atesa l'actualitat que té, ha organitzat un acte per tractar-lo amb amplitud. Tindrà lloc el 12 de novembre, a les 19 hores, al Palau Macaya de Barcelona (Passeig de Sant Joan, 108).

Hi participaran el Dr. Joan Costa, expert en la Doctrina Social de l'Església, el M. Hble. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, i la Sra. Erika Casajuana, consultora en Comunicació Pública (Brussel·les).

Hi esteu convidats!

Radar Social, 28 d'octubre de 2015.