Avui ens fixem en dues notícies –publicades en diversos mitjans– que són el resultat de dades procedents d'Hisenda i d'un estudi als EUA. Posem aquestes dades a disposició dels lectors de la nostra web a fi de constatar un dels camins que, com a societat catalana, hem de recórrer per construir el país que desitgem.
Les dades tributàries que ahir va publicar el Ministeri d'Hisenda ens diuen que el salari mitjà a Espanya continua caient amb força. El salari mitjà que han declarat les empreses a Hisenda va caure l'any 2014 a 18.420 euros anuals (equivalent a 1.315 euros al mes per 14 pagues). El salari mitjà va resistir prou bé la crisi fins a l'any 2011, però l'any 2012, amb la llei de la reforma laboral, va caure amb força, i els anys 2013 i 2014 aquesta caiguda es va intensificar. La crisi, en forma de pèrdues de llocs de treball i rebaixes salarials, ha passat factura a les retribucions dels treballadors.
En canvi, el salari mitjà dels més privilegiats –els que cobren més de 10 vegades el salari mitjà interprofessional (SMI)– no ha parat de créixer en tots aquests anys de crisi. L'any 2014 el salari mitjà d'aquest grup –en el qual s'inclouen 127.706 persones– arribà a 148.824 euros (equivalent a 10.630 euros al mes per 14 pagues).
I en el grup més privilegiat de tots –el dels directius d'empreses importants– els beneficis que reben a partir dels plans de pensions és molt important i queda fora de tota comprensió. A Espanya, amb la crisi bancària, es destaparen els escandalosos plans de pensions que tenien bona part dels directius de caixes i bancs que van haver de ser rescatats amb diner públic. També, de vegades, coneixem les indemnitzacions que cobren alguns directius quan són cessats o quan es jubilen.
Això no succeeix només a Espanya. Un estudi del Center for Effective Government mostra detalladament aquesta realitat als Estat Units. El president Obama –la persona més influent del món– quan deixi el càrrec cobrarà 16.975 dòlars al mes, però aquesta xifra restarà superada –diverses vegades– per la que reben alguns directius de grans empreses americanes. L'estudi detalla el cas d'un directiu que cobrarà una pensió que serà 56 vegades més alta que la que cobrarà el president Obama.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 7.- "Tots són iguals davant la Llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció de la Llei". "Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació".
Article 23.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur". "Tothom que treballa té el dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada amb altres mitjans de protecció social".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 192 del Compendi.- "Cal acompanyar el procés d'acceleració de la interdependència entre les persones i els pobles amb un compromís en l'àmbit eticosocial d'igual intensitat".
Punt 362 del Compendi.- "No falten indicis que revelen una tendència a l'augment de les desigualtats a l'interior dels països industrialitzats. La riquesa econòmica es veu acompanyada pel creixement de la pobresa relativa".
Punt 363 del Compendi.- "El repte consisteix a assegurar una globalització en la solidaritat, una globalització sense marginació. El mateix progrés tecnològic corre el risc de repartir desigualment entre els països els seus efectes positius".
Punt 374 del Compendi.- "Els països rics han demostrat que tenen la capacitat de crear benestar material, però sovint a costa de l'home i de les capes socials més febles".
Radar Social, 18 de novembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.