Les repercussions de l'acció terrorista de divendres a França i la por de nous atacs –que semblen possibles– continuen sent notícia de portada en tots els mitjans.
A més, avui llegim que representants de la comunitat islàmica espanyola han demanat al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, suport per evitar la islamofòbia en el si de la societat. També li han demanat ajuda per desenvolupar els acords de cooperació signats entre l'Estat i la comunitat islàmica, a fi que "els musulmans puguin sentir el suport de l'Administració espanyola". També s'han referit a la necessitat de regular la relació i el finançament de l'Estat amb les seves comunitats i amb l'activitat dels imams, perquè "no es pot permetre que es llancin missatges d'odi des de cap espai religiós". Han lamentat que no es doni veu als imams que "també defensen la democràcia, la tolerància i l'Estat laic". Finalment, diuen que defensen "la lluita contra el terrorisme internacional en el lloc on es practiqui i la importància de tallar les vies de finançament que tenen".
Tot això entenem que, en la forma que s'han expressat, és correcte, però el redactor del comentari d'avui té experiència en el tracte amb els imams, coneix de primera mà la classe de sermons que fan a les mesquites, ha presenciat el menyspreu i desconsideració que tenen amb les dones que ocupen càrrecs institucionals –pel sol fet de ser dones–, etc. A pesar d'aquestes experiències –que ha viscut directament–, avala les peticions que han presentat al senyor Pedro Sánchez, però no pot deixar de consignar que:
Haurien de començar per practicar allò que demanen, ja que en els estats on predomina la religió islàmica els cristians reben un tracte de rebuig, quan no de persecució.
El finançament terrorista de l'Estat Islàmic prové dels mateixos països islàmics. Tenen fàcil tallar-lo. Depèn d'ells.
No és cert, també, que són els mateixos imams els que llancen, a les mesquites, missatges continuats d'odi als cristians? En canvi, no es trobarà que en cap església cristiana es faci això envers els musulmans.
Per què no canvien el dia de la ira en el dia del perdó i de la reconciliació, que és una actuació més positiva?
No és una alta dignitat eclesiàstica islàmica qui presideix l'Estat Islàmic? Per què promou ell mateix el terrorisme?
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 18.- "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 422 del Compendi.- "La llibertat de consciència i de religió es refereix a l'home individualment i socialment: el dret a la llibertat religiosa ha de ser reconegut en l'ordenament jurídic".
Punt 423 del Compendi.- "Per raó dels seus lligams històrics i culturals amb una nació, una comunitat religiosa pot rebre un reconeixement especial per part de l'Estat: però aquest reconeixement no ha de generar de cap manera una discriminació d'ordre civil o social per a altres grup religiosos".
Punt 516 del Compendi.- "L'Església cerca promoure la unitat dels cristians i una col·laboració fecunda amb els creients de les altres religions. Les diferències religioses no poden ni han de constituir una causa de conflicte".
Punt 517 del Compendi.- "L'Església ensenya que una pau veritable només la fan possible el perdó i la reconciliació".
Radar Social, 19 de novembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.