A mesura que es coneixen més detalls de l'informe Espanya 2016 –que la Unió Europea farà públic en els propers dies–, els mitjans de comunicació en continuen parlant. Avui ho fan novament. Com que el contingut de l'informe afecta aspectes socials molt importants i essencials –diríem inclús que colpidors– creiem necessari tornar-hi a reflexionar.
El govern esmenta que l'any 2015 hi ha hagut creixement econòmic (3,2%) i ressalta aquesta data, però no diu que des de Brussel·les arriben advertiments i no només en relació amb l'incompliment del dèficit públic, sinó també –i sobretot– respecte al deteriorament dels estàndards mínims de benestar general al país. Algunes de les dades que es coneixen de l'informe poden qualificar-se de dramàtiques. Per exemple, destaquen:
- Un terç de la població està en risc de pobresa i exclusió social (ingressos inferiors al 60% de la mitjana de les llars).
- Una de cada vuit persones amb lloc de treball és pobra.
- El nombre de treballadors per sota del nivell de la pobresa creix ràpidament: del 10,6 al 12,6% des de la reforma laboral.
- Hi ha tres milions de nens en risc de pobresa i exclusió social.
L'informe Espanya 2016 diu concretament: "La recuperació del mercat laboral no s'ha traslladat a una millora de la pobresa i l'exclusió, que continuen creixent i se situen entre els més alts de la Unió Europea"; hi ha més pobresa a tots els nivells "inclosa la pobresa severa per l'elevat atur de llarga durada i pel ràpid creixement del treball a temps parcial, que s'ha situat entre els més elevats de la Unió Europea".
No és estrany que, en les converses que tenen lloc per intentar formar govern a Espanya, bastants partits coincideixin en la necessitat d'un pla d'emergència social com a primera mesura per a la propera legislatura.
En els propers dies caldrà analitzar la propera enquesta d'estructura salarial que prepara l'Institut Nacional d'Estadística. La darrera deia que "el 12,5% de tots els treballadors cobraven el salari mínim interprofessional o una quantitat menor".
Una altra dada, no comparable perquè es basa en diferents premisses, però molt significativa, és la que aporta l'Agència Tributària, a partir de la informació proporcionada per les empreses: més d'un terç dels assalariats (el 34%, 6,7 milions) són "siscentseuristes". Per a ells ser "mileurista" és una utopia.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 302 del Compendi.- "La remuneració és l'instrument més important per realitzar la justícia en les relacions de treball. El salari just és el fruit legítim del treball... Cal recompensar el treball talment que garanteixi a l'home la possibilitat de disposar amb dignitat de la seva vida material, social, cultural i espiritual i la dels seus, amb relació a les responsabilitats i al rendiment de cadascú, a les condicions de l'empresa i al bé comú. El simple acord entre el treballador i l'empresari sobre l'entitat de la remuneració no és suficient per qualificar de justa la remuneració acordada, ja que aquesta no ha de ser inferior al sosteniment del treballador: la justícia natural és anterior a la llibertat del contracte".
Radar Social, 9 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.