La notícia que avui proposem com a reflexió és del divendres dia 5. Hem deixat aquests dies de marge per comprovar la decisió i les notícies complementàries que es poguessin produir per part de l'Administració de Justícia.
Notícia del dia 5.- La Justícia va condemnar una dona sevillana a sis mesos de presó per no obligar la seva filla –de 15 anys– a veure el seu pare maltractador (va ser condemnat per aquest delicte a 23 mesos de presó, però no va arribar a entrar-hi).
Aquesta dona té concedida la custòdia de la filla i al pare el jutjat li té atorgat el dret a poder visitar-la periòdicament.
Fins als sis anys no hi va haver visites. A partir dels sis anys la nena visitava, regularment, el seu pare en un lloc estipulat pel mateix poder judicial, però en complir 12 anys la noia es va negar a seguir veient el seu pare, ja que segons diu "no vol ni veure'l". Com que la mare en té la custòdia, el jutge dictamina que la mare "ha d'obligar la seva filla a veure's periòdicament amb el pare maltractador".
La mare assegura que davant la negativa rotunda de la filla a visitar el pare "no té forces físiques ni morals per obligar-la a fer-ho". El jutge, finalment, ha decretat pena de presó de sis mesos a la mare, que havia de començar a complir-la divendres. Finalment el Govern de l'Estat la va indultar aquell mateix dia.
Davant d'aquesta situació, la redacció de Radar Social es pregunta si s'han tingut en compte els drets d'una noia de 15 anys que dóna una argumentació concreta i detallada dels motius de la seva negativa a veure el seu pare maltractador. La noia als 18 anys hauria pogut decidir per ella mateixa, sense haver de donar cap explicació.
Una noia als 15 anys acostuma a tenir criteris clars sobre el que desitja i el que no desitja. Per què la Justícia no ha escoltat directament la seva opinió i els seus arguments i una vegada escoltats –complint amb la Declaració dels Drets dels Infants de les Nacions Unides– dictamina i obra en conseqüència?
Els menors tenen drets reconeguts per les Nacions Unides. Els menors no són propietat de ningú. S'han tingut suficientment en compte, aquests drets? Els pares tenen l'obligació de cuidar els menors i d'educar-los, però no en són els propietaris; no poden pledejar –entre ells– ni decidir sense considerar sempre els drets que com a persones tenen.
Creiem que és un tema que mereix reflexió.
Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració del Drets dels Infants.
Preàmbul.- "L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que aquest tingui una infantesa sortosa i pugui desenvolupar-se per gaudir, tant en el seu propi interès com en el de la societat, dels drets i de les llibertats que s'hi enuncien, i insta els pares, homes i dones individualment, i els governs respectius a reconèixer aquests drets i a treballar perquè es respectin".
Principi sisè.- "L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Haurà de créixer en un ambient d'afecte i seguretat moral i material".
2.- Doctrina Social de l'Església
Punt 244 del Compendi.- "La Doctrina Social de l'Església indica constantment l'exigència de respectar la dignitat dels infants: dins de la família, comunitat de persones, cal esmerçar una atenció molt especial a l'infant, desenvolupant una estima profunda de la seva dignitat personal, com també un gran respecte i un servei generós dels seus drets" ... "Els ordenaments jurídics han de protegir els drets dels infants".
Radar Social, 8 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.