La nostra APP s'ha fet ressò, en diferents ocasions, dels greus problemes personals i socials que comporta tenir un atur de llarga durada tan elevat. N'hem parlat i hi hem reflexionat. Però una nova notícia, que avui coneixem, ens obliga a insistir-hi. No podem acostumar-nos a aquesta realitat si volem viure en una Catalunya de qualitat. Aquests són els motius que ens indueixen novament a la reflexió.
La notícia que avui publiquen els mitjans de comunicació és aquesta: "Des del 2009 fins al 2015 les persones aturades han hagut de rescatar 2.535 milions d'euros dels seus fons de pensions", segons dades facilitades per l'Associació d'Inversió Col·lectiva i Fons d'Inversió (INVERCO).
Un total de 530.158 aturats de llarga durada, per necessitats actuals, han rescatat els seus estalvis per a la vellesa.
L'estalvi privat per a la jubilació no està disponible fins el moment de la jubilació. De totes maneres, la legislació permet –quan es presenten un seguit de situacions excepcionals– que els ciutadans puguin rescatar els diners invertits en aquests fons sense patir cap penalització. La situació excepcional més habitual és "l'atur de llarga durada". Però si a aquesta situació hi afegim altres dos supòsits –malaltia greu i/o cancel·lació hipotecària– el rescat total de diners que hi ha hagut en el període 2009-2015 és de 2.771 milions d'euros.
Per contrapartida, les inversions col·lectives dels grans patrimonis, en fons d'inversió i SICAV, van créixer l'any 2015 un 16,6% respecte de l'any 2014. En canvi els fons de pensions per a l'any actual no es creu que superin l'1,9%. Tot això és una prova més del fet que la crisi la pateixen bàsicament els assalariats; per una banda han vist disminuir els seus salaris, i per l'altra han necessitat fer ús dels estalvis que preparaven per a la seva vellesa a fi de poder sobreviure en aquests moments. Comprometen el seu nivell de vida una vegada arribi l'edat de jubilació.
Comentari de la redacció de Radar Social:
Creiem que aquesta notícia no es pot llegir sense considerar el drama humà que suposa. Uns estalvis fets amb esforç en l'etapa laboral, per poder mantenir el seu nivell de vida quan arribi la jubilació, han hagut de dedicar-se a sobreviure en aquests anys.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independentment de la seva voluntat".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 314 del Compendi.- "La transició actual assenyala el pas del treball dependent a temps indefinit, entès com a lloc de treball fix, a una trajectòria laboral caracteritzada per una pluralitat d'activitats laborals. Les exigències de la competitivitat, de la innovació tecnològica i de la complexitat dels fluxos financers s'han d'harmonitzar amb la defensa del treballador i dels seus drets" ... "La situació resulta particularment dramàtica per al món del treball, afectat per amplis i radicals canvis culturals i estructurals, en contextos sovint mancats de fonaments legislatius, formatius i d'assistència social".
Radar Social, 17 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.