De fet, el tema que analitzem avui té a veure amb una notícia d'ahir. La redacció se sentia sorpresa i indignada en veure el que va succeir en un acte solemne –en el qual es concedien els premis Ciutat de Barcelona– a l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcaldessa i amb l'assistència del Consistori. Aquest acte, que havia de ser bell i per premiar gent notable es convertí, en canvi, en l'aparador del menyspreu al cristianisme i a la fe catòlica quan s'introduí un poema blasfem a l'oració més entranyable per als cristians; aquella que el mateix Jesús ens va ensenyar, el Parenostre. A fi de poder jutjar la problemàtica amb més serenitat, es decidí deixar per a avui el comentari i l'anàlisi. És la següent.
Com diuen les ressenyes i els comentaris dels mitjans de comunicació –d'ahir i d'avui–, no és admissible que en un acte solemne, de les característiques descrites, es blasfemi, s'insulti els cristians i se'ls fereixi en allò que és més íntim i entranyable com l'amor que senten per Jesús i per la fe que professen.
Els catòlics som una part important dels ciutadans de Barcelona. Però tant nosaltres, com qualsevol altra creença, mereixem respecte. Ens preguntem: es pot acceptar que en qualsevol lloc públic, però sobretot en un acte oficial de la institució més important de la ciutat de Barcelona com és el seu Ajuntament, es tracti els catòlics amb insults i d'una forma tan desagradable i feridora? Ferir els catòlics –també els jueus– és un esport que, segons ha dit una periodista, es practica "a les terres pijoprogressistes", perquè amb l'Islam, en canvi, no s'hi atreveixen. Reiterem, qualsevol religió o creença ha de merèixer respecte i consideració.
Resulta incomprensible que una persona racional pugui escollir el poema blasfem de referència per celebrar una festa cultural que és de tota la ciutadania, dels creients i dels no-creients, dels que pensen d'una forma o pensen d'una altra. Per tant, ens preguntem: és comprensible que això es faci en un acte presidit per la mateixa alcaldessa i amb l'assistència de tot el Consistori? Evidentment no és comprensible.
Com explica un periodista, el Parenostre no és únicament l'oració central dels cristians; també és, moltes i moltes vegades, el bàlsam de dolor en els moments d'acomiadar alguna persona estimada o quan es pateix qualsevol desgràcia personal o familiar.
Tot plegat, un acte indigne de la ciutat de Barcelona. Les persones que presidien aquest acte i/o el prepararen no van estar a cap alçada. La institució de l'Ajuntament no mereix això. La ciutat encara menys. El Consistori ha de reflexionar-hi.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Del Preàmbul.- "Tots els individus i tots els òrgans de la societat, tenint sempre present aquesta Declaració, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i llibertats i a assegurar-ne el reconeixement i l'observança universal i efectiva".
Article 18.- "Tota persona té dret a la llibertat de consciència i de religió, de manifestar la seva religió per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 159 del Compendi.- "L'Església, conscient que la seva missió essencialment religiosa inclou la defensa i la promoció dels drets fonamentals de l'home, aprecia molt el dinamisme dels temps moderns amb el qual aquests drets són promoguts arreu. L'Església adverteix profundament l'exigència de respectar al seu interior la justícia i els drets de l'home".
Punt 557 del Compendi.- "El compromís social i polític del Fidel laic en l'àmbit cultural adquireix algunes direccions precises. La primera és la que busca garantir a cadascú el dret de tots a una cultura humana i civil, conforme a la dignitat de la persona, sense discriminació de raça, de sexe, de nació, de religió o de condició social".
Radar Social, 18 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.