Avui La Vanguardia publica un estudi sobre els problemes que comporten la corrupció i el frau fiscal que patim. Atesa la situació que viu Espanya diàriament, creiem que és important la reflexió.
La Vanguardia es pregunta: Quines conseqüències tenen aquestes pràctiques poc respectables? I respon: Uns 130.000 milions d'euros cada any.
D'on surten aquestes xifres? D'una banda, l'estudi que la Universitat de Gran Canària (ULPGG) va fer l'any 2013 deia que la corrupció –desviació de fons públics, suborns, etc.– tenia un cost per als ciutadans de 40.000 milions d'euros, a preus constants de l'any 2008. L'actualització donaria una xifra superior, atesa la pujada de preus que hi ha hagut des d'aleshores. D'altra banda, segons dades del mateix any 2013, l'informe del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda afirma que el frau i l'evasió fiscal suposen una pèrdua total de 90.000 euros. En total els 130.000 milions d'euros anuals esmentats.
En paral·lel a aquestes xifres, cal considerar que el dèficit consolidat de l'Administració central, la Seguretat Social i les comunitats autònomes va ser, l'any 2014, de poc més de 60.000 milions d'euros. "Sense corrupció ni frau fiscal a Espanya no hi hauria dèficit, i no haguessin calgut les retallades que la població ha patit en els darrers anys",segons afirma el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i expert en finances Sr. Oriol Amat, que també assenyala que aquestes pràctiques delictives acaben perjudicant sempre el ciutadà.
Per al Sr. Oriol Amat, les mesures que s'empren per combatre la corrupció i el frau fiscal no són suficients, "la major part dels casos que surten a la llum procedeixen de denúncies anònimes; no són fruit d'investigacions policials". A més destaca que "quan s'identifiquen els processos, arribar a la data de la sentència en ferm s'eternitza". També critica els "excessius indults que, en aquests casos, el Govern espanyol, històricament, ha concedit". "Es té la percepció que a Espanya el frau i la corrupció surten a compte, ja que en l'improbable cas d'haver d'anar a la presó, sortiran al poc temps i els diners defraudats els seguiran tenint a les seves mans". "Endurir el càstig als corruptes seria la mesura dissuasòria més efectiva"
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.-
Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat".
Article, 28.- "Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".
Article 30.- "Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 411 del Compendi.- "Entre les deformacions del sistema democràtic, la corrupció política n'és una de les més greus, perquè traeix alhora els principis de la moral i les normes de la justícia social; compromet el funcionament correcte de l'Estat, influint negativament en la relació entre governants i governats; introdueix una desconfiança creixent respecte de les institucions públiques i causa una desafecció progressiva dels ciutadans respecte de la política i dels seus representants, amb el consegüent afebliment de les institucions. La corrupció distorsiona radicalment el rol de les institucions representatives, perquè les fa servir com a terreny d'intercanvi polític entre demandes clientelars i prestacions dels governants. D'aquesta manera les opcions polítiques afavoreixen els objectius reduïts dels qui posseeixen els mitjans per influenciar-los i impedeixen la realització del bé comú de tots els ciutadans".
Radar Social, 24 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.