Avui proposem com a reflexió una informació que dóna El País referida a la situació precària en què es troba la Seguretat Social espanyola. El País ho fa amb dades i conceptes que són fàcils d'entendre. D'aquesta manera veiem millor la debilitat de la tresoreria de la Seguretat Social. Tot sembla indicar que l'Estat es veurà obligat a complementar directament, amb els pressupostos de l'Estat, el creixement del dèficit de la Seguretat Social. I això no serà fàcil, ja que l'endeutament de l'Estat ha arribat a xifres molt elevades.
Les prestacions públiques es donen en concepte de pensió a les persones jubilades, o la prestació o subsidi a les persones aturades o discapacitades. L'encapçalament de la notícia d'avui –és el mateix titular que utilitza El País– ens diu, clarament, que un 60% dels treballadors, amb les seves cotitzacions, suporten les prestacions que cobren pensionistes i aturats –és a dir el 40% de la població que té dret a la prestació–.
Segons dades de finals del mes de gener d'aquest any, la Seguretat Social disposava de 19 milions d'afiliats, dels quals únicament tenien treball 17,104 milions. La resta de persones afiliades són aturats que mantenen la cotització mentre cobren el subsidi d'atur que va a càrrec de l'Estat.
La Seguretat Social espanyola tenia superàvit només quan hi havia, almenys, 2,5 persones que cotitzaven per cada pensionista o aturat. Això succeïa fa només deu anys. A aquesta situació s'afegeix el fet que fa deu anys les bases de cotització eren més elevades que ara, ja que encara no s'havia produït la devaluació salarial que posteriorment hi ha hagut.
Les dues comunitats autònomes on més s'ha deteriorat la taxa de cobertura són Andalusia i Extremadura. Aquestes comunitats tenen les taxes d'atur més altes d'Espanya.
Serà impossible assolir una economia sòlida sense baixar radicalment les xifres d'atur i sense que, alhora, es puguin incrementar les bases de cotització.
Consideracions que ajuden a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.-
Article 23.1.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".
Article 25.1.- "Tota persona té dret als serveis socials necessaris en cas d'incapacitat, vellesa, viduïtat o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat".
2.- Doctrina Social de l'Església.-
Punt 301 del Compendi.- "Els drets dels treballadors, com tots els altres drets, es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent".
Punt 309 del Compendi.- "Es fa oportuna una actualització de les normes i dels sistemes de seguretat social mitjançant els quals els treballadors han estat protegits fins ara, tot esdevenint-ne salvaguardats els seus drets fonamentals".
Radar Social, 23 de febrer de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.