Acabem el mes d'abril. Aquest mes és important per als catalans. Hi celebrem la festa dels patrons de Catalunya: la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi. El seu patronatge forma part indissociable de la nostra identitat com a poble.
En néixer heretem les arrels que són pròpies de la nostra família, les que ens comencen a donar una identitat concreta. Identitat que ens serveix per cohesionar-nos i vertebrar-nos com a persones. D'aquí ve la importància que donem a la pròpia identitat: recordem aquella dita, i alhora cançó popular, que diu "qui perd les seves arrels perd la identitat".
Però aquesta identitat individual per enfortir-se, per agafar forma, necessita una comunitat a la qual es pertanyi, en la qual desenvolupi la seva vida, en la qual participi en la seva evolució; en definitiva, una comunitat que la persona consideri i senti com a pròpia. Tota comunitat, tot poble, també té unes arrels, una identitat concreta, que complementen les nostres arrels individuals.
Si una persona se sent forastera allà on viu, si no sent i considera aquella comunitat com quelcom propi, és molt difícil la cohesió personal. D'aquí ve el "desarrelament" que algunes persones puguin experimentar; potser, alguna vegada, les hem trobat al nostre barri o ciutat.
Tot allò que sentim com a propi, i que forma part de la identitat de la comunitat on vivim, ajuda a la cohesió i a la vertebració personal i col·lectiva. En canvi, tot allò d'aquesta comunitat que ens fa nosa o ens produeix indiferència ens n'allunya i ens en distancia; en definitiva, no ajuda a la integració.
D'aquí que viure –i sentint-les com a pròpies– les festes dels nostres patrons ens enriqueix, ens possibilita, ens ajuda personalment i col·lectivament. Per això ens és tan entranyable, com a catalans, el sentiment amb què hem viscut aquests dies la celebració de les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat.
Destaquem, en aquest sentit, les paraules que el cardenal Lluís Martínez Sistach va pronunciar en l'homilia a Montserrat en ocasió de la Festa de la Mare de Déu "Catalunya és un poble que fa més de mil anys que camina pels viaranys de la història; som un poble viu, per això som un poble canviant. Però també permanent, amb la voluntat de mantenir les nostres essències com a nació amb una identitat oberta i acollidora. Hem estat i hem de ser sempre aquella 'terra beneïda i poblada de lleialtat'".
El senyor cardenal va ressaltar la implicació de l'Església durant tots aquests anys en la societat catalana, en la qual queden gravades les "petjades que els cristians hi han deixat. La nostra saba cristiana va omplir de vida l'arbre tendre del nostre país naixent", la qual cosa, va dir, "no ha deixat mai de córrer per les seves fibres i fer esponerós l'arbre de la pàtria comuna". Tanmateix, va citar el document dels bisbes catalans Arrels Cristianes de Catalunya quan diu que "el naixement, la història i la cultura de Catalunya són intensament amarats de cristianisme".
El cardenal Martínez Sistach va parlar dels valors de l'Església en la societat, on actua com a "proposta enriquidora que apel·la al valor transcendent i salva la societat del risc d'un pensament únic, que tot ho aplana i uniformitza".
Radar Social, 29 d'abril de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.