Avui El País publica un article amb el mateix titular amb què encapçalem el tema de reflexió que proposem per a avui. Considerem interessant aprofitar aquest article com a base de l'anàlisi que convindria que féssim els ciutadans. Davant de les greus problemàtiques socials que constatem, diàriament, a la societat actual; davant la passivitat de la classe política per afrontar aquestes problemàtiques i desigualtats socials; davant la pèrdua de valors que veiem tant a Catalunya com a Espanya i a Europa; davant la manca de perspectives que tenen els joves; davant de tot això, què hem de fer? Resta evident que cal reflexionar-hi.
Diu l'article de El País: "Assistim, bocabadats, al drama dels refugiats i veiem la passivitat d'una Europa deshumanitzada, d'una Europa subjugada al funcionament dels mercats; a una política espanyola incapaç de gestionar el pluralisme parlamentari; a una Catalunya amb poca definició en temes bàsics. Tant a Europa, com a Espanya i a Catalunya, la crisi econòmica ha generat gravíssimes condicions de misèria social, sense altra resposta política que la indolència o la protesta estèril".
Continua dient El País: "La política (la vella i la nova) no donen respostes satisfactòries i no sap (ni l'una ni l'altra) com fer front a la cruel asimetria en la distribució dels recursos i de les desigualtats. Les desigualtats socials no fan possible la cohesió social. S'amaga la tensió i el patiment sota la catifa de la despolitització o del quietisme polític. La política hauria de reaccionar davant les tesis fatalistes i l'acció política hauria d'afrontar els arguments sobre la inevitabilitat del desequilibri i la marginació social. La política com a instrument de gestió de les desigualtats i com a garantía de cohesió social, no aconsegueix satisfer uns mínims objectius col·lectius ni excessives condicions de vida inhumanes".
"La pobresa creix i no hi ha polítiques per redistribuir els recursos i per garantir els serveis bàsics. Al contrari, a Espanya paguem una de les energies més cares d'Europa, i en els darrers vuit anys tant els rebuts de la llum com els de l'aigua s'han encarit més del 60%.
Acaba l'article dient: "Sí, afirmem que hi ha una profunda crisi de la política, encara que la neguin aquells que són insensibles al patiment dels altres o als que es complauen amb manifestacions populars i amb el fet que sorgeixin moviments ciutadans de protesta. A aquells que estan sense menjar, sense llar o sense feina, no en tenen prou amb l'efecte 'placebo' de l'anomenada nova política".
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 168 del Compendi.- "La responsabilitat d'aconseguir el bé comú correspon també a l'Estat, ja que el bé comú és la raó de ser de l'autoritat política".
Punt 385 del Compendi.- "El poble no és una multitud amorfa, una massa inerta que es pot manipular, sinó un conjunt de persones, cadascuna de les quals té la possibilitat de formar-se una opinió pròpia sobre la cosa pública i la llibertat d'expressar la seva sensibilitat política i de fer-la valer de manera que convingui al bé comú".
Radar Social, 2 de maig de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.