Les notícies polítiques –que procurem que restin al marge d'aquesta APP– predominen arreu en la informació del dia. Hem preferit escollir la que recullen tant La Vanguardia com El País, que confirma que la sortida de la crisi econòmica no va acompanyada de millores salarials. Al contrari, les dades mostren una contracció, quan no una rebaixa, dels salaris. La millora de la fi de la crisi, per tant, no la perceben els treballadors. Proposem aprofundir aquesta notícia.
Diu La Vanguardia: "Segons l'Institut Nacional d'Estadística, a Espanya el 30% dels treballadors guanyaren, l'any 2014, menys de 1.221,1 euros bruts al mes; un 40% dels treballadors se situà entre la xifra anterior i els 2.173,5 euros mensuals, i la resta, el 30% dels treballadors, cobrà un sou superior". "El salari mitjà mensual brut s'ha situat en 1.881 euros (43 euros més que l'any 2010). És a dir, el salari mensual mitjà ha estat pràcticament pla".
"Però quan parlem de la taxa de la temporalitat dels contractes –que supera el 26% dels treballadors– trobem que la meitat d'aquests estaven per sota dels 1.220 euros bruts al mes, i que una bona part no arribaven a ser mileuristes".
"D'altra banda, l'anàlisi de l'Enquesta de Població Activa confirma que els empleats públics perceben un sou mitjà (de 2.544 euros) que és molt superior al dels treballadors del sector privat".
"Per branques d'activitat, els salaris més mal retribuïts són els dels treballadors domèstics, que han vist com el seu sou mitjà ha passat, en cinc anys, de 900 a 745 euros. En canvi, el salari mitjà dels empleats d'entitats financeres és per a l'any 2014 de 3.228 euros, davant dels 3.044 que cobraven el 2010".
Comentari de la redacció de Radar Social:
La situació que hem reflectit és ben diferent de la que es produeix a les empreses que, amb l'acabament de la crisi, han augmentat molt els seus guanys i, amb aquests, les percepcions dels executius, que s'han vist incrementades. Això assenyala, al nostre entendre, la necessitat que s'intensifiquin i es millorin les polítiques socials.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 174 del Compendi.- "El principi de la destinació universal dels béns convida a cultivar una visió de l'economia inspirada en valors morals que permetin no perdre mai de vista ni l'origen ni la finalitat d'aquests béns, per tal de realitzar un món equitatiu".
Punt 329 del Compendi.- "Les riqueses acompleixen la seva funció de servei a l'home quan són destinades a produir beneficis per als altres i per a la societat".
Punt 332 del Compendi.- "No és acceptable un creixement econòmic obtingut en perjudici d'éssers humans, de pobles i de grups socials sencers, condemnats a la indigència i l'exclusió".
Punt 334 del Compendi.- "La disponibilitat excessiva de tota mena de béns materials a favor d'algunes capes socials converteix fàcilment els homes en esclaus de la possessió i de la satisfacció immediata".
Radar Social, 9 de novembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
