Avui llegim, al diari El País, que la Comissió Europea dóna unes xifres, respecte de la situació econòmica espanyola, que no tenen correspondència amb les que pregona el Govern espanyol.
L'informe, que la Comissió acaba de publicar, assenyala que el creixement del PIB serà per a aquest any del 3,1%, i del 2,7% per al 2016. Per contra, el Govern espanyol afirma que aquest creixement serà del 3,3% per a aquest any i del 3% per al 2016.
La Comissió Europea també ens confirma que no es corresponen amb la realitat les afirmacions que, reiteradament, provenen tant del president com dels ministres del Govern espanyol quan, en tot moment, declaren que l'economia espanyola és la que més creix a Europa. No és cert. En el cas més benèvol, és la quarta.
Brussel·les finalment posa l'accent en els desafiaments que encara ha d'encarar Espanya: un dèficit que no acaba de contenir-se, un deute públic que creix i creix –ja està a punt d'excedir el PIB anual–, i un atur que es redueix amb moltes dificultats –l'any 2016 continuarà per sobre del 20%–. I tot això amb una novetat important com són els majors riscos que presenten tant la desacceleració de la demanda global com la possibilitat d'una crisi propera en les economies emergents.
En un altre ordre de coses, la Comissió recalca que Espanya està en risc d'incomplir, aquest any 2015, els objectius del dèficit a què s'havia compromès, i amb la xifra d'atur més enllà del que es diu, ja que acabarà l'any en el 22,4%.
D'altra banda, la Comissió Europea manifesta el temor que Espanya no aprofiti les condicions internacionals que es donen per a la millora de la situació econòmica, com són: les compres massives d'actius per part del Banc Central Europeu –que ha reduït els tipus d'interès del deute– i, el que és més important, la forta baixada dels preus del petroli i de les matèries primeres que s'ha produït. Fonts de l'Eurogrup temen que Espanya no aprofiti aquestes condicions per millorar la seva economia.
Una altra notícia d'avui, que també llegim a El País, fa referència a la disminució salarial que, l'any passat, tingueren les dones i els joves. Això ha fet que s'incrementessin les desigualtats salarials que, tradicionalment, pateixen aquestes persones.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 23.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".
"Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball".
"Tothom que treballa té el dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 111 del Compendi.- "L'home i la dona tenen la mateixa dignitat i igual valor, perquè el dinamisme de reciprocitat que anima el nosaltres de la parella humana és imatge de Déu".
Punt 321 del Compendi.- "Els equilibris econòmics i socials que hi ha en el món del treball s'han d'afrontar restablint la justa jerarquia dels valors i posant en primer lloc la dignitat de la persona que treballa".
Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de l'ordre moral".
Radar Social, 6 de novembre de 2015.