Avui els mitjans de comunicació publiquen una notícia que creiem que mereix reflexió. El Tribunal Suprem condemna una dona de 87 anys al desnonament del seu habitatge a Granollers per no satisfer un deute de 106,67 euros.
La senyora desnonada tenia llogat l'habitatge des de feia 53 anys. La propietària d'aquest habitatge la demandà per haver-se negat a satisfer la taxa de recollida d'escombraries municipal corresponent a l'any 2011, que inicialment havia pagat la propietària. En definitiva, en aquest llarg període de temps no hi hagué enteniment entre ambdues parts –propietària i llogatera– i, per tant, no existí acord respecte al pagament.
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la llogatera i ha confirmat la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona. El conflicte ha portat a una ordre de desnonament de l'habitatge, que en el dia d'avui encara no s'ha executat. La sentència del Tribunal Suprem sembla del tot desproporcionada.
L'Ajuntament de Granollers ha visitat la veïna demandada i ha assegurat que "actuarà en conseqüència oferint suport i mediació".
Nota de la redacció de Radar Social:
Tots els poders de l'Estat haurien d'exercir la seves competències tenint, sempre, ben presents els condicionants socials. Tenir sensibilitat social hauria de ser una condició necessària en qualsevol actuació de l'Administració. També de la judicial.
És poc comprensible que a una àvia de 87 anys se la tingui tants anys pendent de la resolució d'una demanda que se li ha interposat per una quantitat ridícula (106 euros). I encara és més incomprensible que sigui el mateix Tribunal Suprem qui la desnoni del seu habitatge. No existeix la possibilitat d'una mediació per part dels serveis socials públics? No tenen previstes, aquests serveis socials, ajudes per a aquests casos? A més, des d'un punt de vista econòmic i pràctic alhora, no és ridícul emprar tants dossiers judicials, tanta paperassa i tants anys per un assumpte com aquest? Quina mena d'Administració tenim?
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 5.- "Ningú serà sotmès a penes o tractes degradants".
Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que li asseguri la salut i el benestar, especialment quant a habitatge, serveis socials necessaris, vellesa, mitjans de subsistència...".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 169 del Compendi.- "Per assegurar el bé comú, els governs de tots els països tenen el deure d'harmonitzar amb justícia els diversos interessos sectorials".
Punt 184 del Compendi.- "La pràctica de la caritat no es redueix a l'almoina, sinó que implica l'atenció a la dimensió social i política del problema de la pobresa. L'ensenyament de l'Església retorna constantment sobre la relació entre caritat i justícia".
Punt 193 del Compendi.- "La solidaritat és una veritable i pròpia virtut moral. És la determinació ferma i perseverant de comprometre's pel bé comú: és a dir, pel bé de tots i de cadascú, perquè tots som veritablement responsables de tots".
Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de l'ordre moral" ... "D'aquest ordre, l'autoritat té l'obligació de traduir aquest ordre en accions concretes per tal d'assolir el bé comú".
Punt 582 del Compendi.- "No es poden regular les relacions humanes únicament amb la mesura de la justícia" ... "El Magisteri recomana vivament la solidaritat perquè és capaç de garantir el bé comú, ajudant al desenvolupament integral de les persones: la caritat fa veure en el proïsme un altre tu mateix".
Radar Social, 26 de gener de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.