La setmana passada els mitjans de comunicació informaren sobre un cas molt trist. Un noi d'onze anys es va suïcidar i va deixar escrita una carta als seus pares en què assenyalava els motius de la seva decisió.
No vàrem voler, en aquell moment, comentar aquest fet. Avui ho fem amb el màxim respecte a la seva memòria, a la seva família, al seu col·legi i a la gent que es relacionava amb ell. Ho fem perquè creiem que el testimoni del contingut de la seva carta ens interpel·la a tots. Creiem que la reflexió és convenient. El que ha succeït és massa greu perquè pugui restar com a fet aïllat.
El text de la carta que Diego González deixà als seus pares –amb la seva pròpia ortografia– deia:
"Papá, mamá, estos 11 años que llevo con vosotros han sido muy buenos y nunca he olvidado como nunca os olvidaré a vosotros".
"Papá, tú me has enseñado a ser buena persona y a cumplir las promesas, además has jugado muchísimo conmigo".
"Mamá, tú me has cuidado muchísimo y me has llevado a muchos sitios. Los dos sois increíbles, pero juntos sois los mejores padres del mundo".
"Tato, tú has aguantado muchas cosas por mí y por papá, te estoy muy agradecido y te quiero mucho".
"(el nom de la persona no es llegeix bé), tú has sido muy generoso conmigo y te has preocupado por mí. Te quiero mucho".
"Lola, tú me has ayudado mucho con los deberes y me has tratado bien. Te deseo suerte para que puedas ver a Eli".
"Os digo esto porque yo no aguanto ir al colegio y no hay otra manera de no ir".
"Por favor, espero que algún día podáis echarme un poquito menos".
"Os pido que no os separéis papá y mamá, sólo viéndoos juntos y felices yo seré feliz".
"Os echaré de menos y espero que un día podamos volver a vernos en el cielo. Bueno, me despido para siempre, firmado Diego".
Els mitjans de comunicació presenten aquest suïcidi com una conseqüència d'assetjament escolar. Encara que, inicialment, el jutjat d'instrucció va arxivar la causa, els pares han presentat recurs per reobrir el cas. Cal una anàlisi rigorosa. L'assetjament escolar és quelcom real en la societat d'avui. Cal vigilar-lo i que sempre –en tots els casos– s'eradiqui d'arrel. Aquesta motivació, en aquest cas, resta en mans de la Justícia. Cal confiar-hi.
Però la carta d'en Diego reflecteix també altres "preocupacions" sobre les quals cal reflexionar. Els menors cerquen, com és lògic, seguretat. No volen entendre que hi hagi desacords en el si de la família i necessiten veure-hi unió. Veure-hi unitat i que junts afrontin els problemes que hi pugui haver. Són els adults prou conscients d'aquesta realitat? És dolent actuar egoistament. Els drets dels menors han de ser sempre prioritaris en el si de la família. Fixem-nos com en Diego valora i agraeix allò que s'ha fet per ell, com desitja que es resolguin els problemes que hi pugui haver entre els membres de la seva família i com demana que segueixin junts i feliços. Sempre hauríem de pensar així.
La família és la institució que, en primer lloc, Déu ens dóna per créixer i per formar-nos com a persones. És la més important.
Una altra institució que ens ajuda a vertebrar-nos i a cohesionar-nos és la societat –el país– en què vivim, però avui –d'aquesta Institució– no toca parlar-ne.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 16.3.- "La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 212 del Compendi.- "La família és important i central amb referència a la persona. En aquest bressol de la vida i de l'amor, l'home neix i creix" ... "En la família, el do recíproc de si per part de l'home i de la dona units en matrimoni crea un ambient de vida en el qual l'infant pot desenvolupar les seves potencialitats, prendre consciència de la seva dignitat i preparar-se per afrontar el seu destí únic e irrepetible".
Punt 225 del Compendi.- "Les parelles que conserven i desenvolupen els béns de l'estabilitat i de la indissolubilitat compleixen de forma humil i coratjosa la tasca que els ha estat confiada de ser en el món un 'senyal' de la fidelitat infatigable amb què Déu i Jesucrist estimen tots i cada un dels homes".
Radar Social, 25 de gener de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.