Avui els mitjans de comunicació ens posen al davant un fet que és digne de ser valorat. Llegim a La Vanguardia:
Un jove de Nova Zelanda s'ha convertit en l'últim fenomen viral a Youtube. Jake Bailey, de 18 anys, ha revolucionat les xarxes socials amb un emotiu discurs d'acomiadament en l'acte de la seva graduació. A pesar de tenir un càncer en fase terminal –un limfoma denominat Burkitts non Hodgkin, amb una esperança de vida no més enllà d'un mes–, Jake Bailey no escoltà els metges –li aconsellaven romandre ingressat a l'hospital ja que temien que el càncer posés fi a la seva vida en qualsevol moment– i va voler donar una lliçó d'optimisme a tots els seus companys. El seu missatge ja l'han vist, a Youtube, més de 600.000 persones. Un missatge que Jake Bailey va llegir assegut en cadira de rodes, i encara que l'emoció semblava que anava a superar-lo en qualsevol moment, va aconseguir mantenir la calma en el transcurs de tot el seu discurs. Entre altres coses va dir: "Vaig escriure aquest discurs fa unes setmanes i abans d'entregar-lo em van comunicar que tenia càncer. Em van dir que si no rebia un tractament en les tres setmanes següents moriria i que no podria ser aquí per llegir-lo".
"Cap de nosaltres sortirà viu de la Terra, així que hem de ser valents, amables i estar agraïts per les oportunitats que tenim", va aconsellar als presents.
També va voler llançar, als seus companys, un missatge de futur: "El futur està veritablement en les teves mans. Oblida't dels somnis a llarg termini. Siguem apassionats pels objectius del present. S'ha de tenir ambició perquè no sabem on o quan podríem acabar. Us desitjo el millor en el vostre viatge i us agraeixo a tots haver estat part del meu".
L'emotiu discurs va acabar amb un gran aplaudiment i amb l'himne de l'escola secundària de Cristchurch Boys.
Nota de la redacció de Radar Social:
Aquest jove cristià –alumne d'una escola cristiana– ens dóna a tots una lliçó de força interior, de vida, d'optimisme i d'esperança.
Jake Bailey s'aplica en la seva pròpia persona el missatge de Jesús: "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora" (Mt 25,13). "Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu, quin camí hi porta" (Jn 14,1-4).
Permetem-nos, a tots, la pregunta; per què volem amagar –a nosaltres mateixos, en primer lloc, i als que depenen de nosaltres– tot allò que és inqüestionable? Com va dir Jake Bailey: "Ningú de nosaltres sortirà viu de la Terra".
Radar Social, 11 de novembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.