El papa Francesc ha assistit al Congrés de la Conferència Episcopal Italiana –que aquests dies té lloc a la ciutat de Florència– i ha pronunciat un extens discurs que constitueix, més aviat, un manifest de com vol que sigui l'Església.
Reproduïm algunes de les frases d'aquest important discurs (el lector pot trobar el discurs complet a la web www.vatican.va). El discurs, com hem dit, val per a l'Església de qualsevol país:
"No hem d'estar obsessionats amb el poder, encara que aquest tingui el rostre d'un poder útil i funcional a la imatge social de l'Església".
"Només podem parlar d'humanisme partint de la centralitat de Jesús, que és el dels sentiments de Jesús". [...] "l'humanisme cristià, és el dels sentiments de Crist Jesús, que són la càlida força interior que ens fa capaços de viure i de prendre decisions" [...] "Si l'Església no assumeix els sentiments de Jesús, es desorienta, perd la direcció".
"El primer sentiment és la humilitat. L'obsessió per preservar la glòria i la 'dignitat' pròpies, la influència pròpia, no ha de ser part dels nostres sentiments".
"Una Església que té aquestes característiques –humilitat, desinterès, benaurança– és una Església que reconeix l'acció del Senyor en el món, en la cultura, en la vida quotidiana de les persones".
"Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats".
"La doctrina cristiana no és un sistema tancat, incapaç de generar preguntes, dubtes, interrogants, sinó que està viu, sap inquietar, animar. El seu rostre no és rígid, el seu cos es mou i creix, la seva carn és carn: la doctrina cristiana es diu Jesucrist".
"M'agrada una Església italiana inquieta, cada vegada més propera als abandonats, als oblidats, als imperfectes. Desitjo una Església alegre amb rostre de mare, que comprengui, que acompanyi, que acaroni".
"Però llavors us preguntareu: Què hem de fer? Què ens demana el Papa? A vosaltres us toca decidir: poble i pastors junts. Demano als bisbes que siguin pastors. Res més: pastors. Us recomano, de forma especial, la capacitat de diàleg i de trobada. Dialogar no és negociar. Negociar és intentar emportar-se un tros del pastís comú. No és això el que vull dir. És buscar el bé comú de tots".
"L'Església ha de saber donar una resposta clara a les amenaces que sorgeixen en el debat públic: aquesta és una de les formes de la contribució específica dels creients en la construcció de la societat. Els creients són ciutadans. El nostre temps ens crida a veure els problemes com a reptes, no com obstacles".
Nota de la redacció de Radar Social:
Tots, joves i no tan joves, podem trobar, en aquest discurs, pautes de reflexió personal i missatges que hauríem de sentir com a dirigits a nosaltres mateixos.
Confiem que la Conferència Episcopal Espanyola prengui bona nota dels continguts del discurs del Papa. A més, els catalans tenim tot el dret a reclamar que els mitjans de comunicació propietat de la Conferència Episcopal Espanyola actuïn sempre d'acord amb els continguts del discurs del Papa, que és l'esperit de l'Evangeli, i de la Doctrina Social de l'Església. És llastimós que els cristians catalans, cada vegada que sintonitzem aquests mitjans, només hi trobem insults, escarnis i agressions. Hem de lamentar, tanmateix, l'ús polític es fa que d'aquests mitjans.
Radar Social, 12 de novembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.