Si volem analitzar allò important que passa a la societat, a fi que cadascú pugui construir el seu propi criteri, resta impossible, avui, no parlar de terrorisme i de com es pot combatre. Hem agafat, per fer-ho, els comentaris de La Vanguardia i de El País.
Els missatges de l'islamisme radical són, en tots els casos, de reivindicació religiosa que cerca la reconquesta de territoris que considera part de l'islam, i, alhora, també cerca l'eliminació física d'aquells que considera enemics. Uns "enemics" que pensen que els impedeixen assolir l'objectiu de domini del món a través de la "sharia". Per a ells els episodis de París són un "episodi de guerra" –d'aquesta manera cal interpretar el que ha succeït a França–.
Un dels escenaris de la guerra és el conflicte convencional que es desenvolupa a Síria, l'Iraq, Nigèria i Mali. L'altre escenari és tot Occident, on actua "l'exercit invisible" –com l'anomenen els agents d'intel·ligència–,format per milers de simpatitzants dels postulats fanàtics islamistes, que estan disposats a morir matant en nom d'un objectiu que no és altre que el "califat universal". Per aconseguir-ho, empren el terror indiscriminat, atacant la població civil. S'ha pogut observar que la planificació i l'execució dels atemptats ja no ha anat a càrrec de "llops solitaris" com quan actuaren, el gener passat, contra la redacció de Charlie Hebdo i contra un supermercat jueu, sinó que ara ho han fet com a organització militar terrorista. Això és un salt qualitatiu en l'estratègia bèl·lica del "califat islàmic".
Les imatges brutals dels atemptats de París poden alimentar les vocacions suïcides entre molts joves occidentals que pateixen una crisi identitària i creuen trobar la solució dels seus mals en la magnificació de l'horror.
Occident ha d'actuar unit d'una vegada, posant fi a la barbàrie que s'ha viscut. Cal atacar el finançament del denominat "califat islàmic" i els qui l'ajuden, cal tallar les "exaltacions terroristes" d'alguns imams, tancant aquelles mesquites on es facin aquestes exaltacions, i –sobretot– cercar la integració social de la joventut immigrada. Si estem –com es va dir– en un "acte de guerra", cal ser conseqüents.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 3.- "Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat".
Article 8.- "Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels Tribunals que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la Constitució o per la Llei".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 513 del Compendi.- "El terrorisme és una de les formes més brutals de la violència que convulsa la comunitat internacional: sembra odi, mort, desig de venjança i de represàlia".
Punt 514 del Compendi.- "El terrorisme s'ha de condemnar de la manera més absoluta, manifesta un menyspreu total de la vida humana i cap motivació el pot justificar, ja que l'home sempre és un fi i mai un mitjà" [...] "Per això, hi ha un dret a defensar-se del terrorisme". "La lluita contra els terroristes s'ha de fer amb el respecte dels drets de l'home i dels principis d'un Estat de dret".
Punt 515 del Compendi.- "És una profanació i una blasfèmia proclamar-se terrorista en nom de Déu". "Cap religió no pot tolerar el terrorisme i, encara menys, predicar-lo".
Radar Social, 16 de novembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.