Aquest és el títol de l'"impactant" informe que ahir va presentar la FUNCAS (Fundació de les Caixes d'Estalvi) i que avui recullen els mitjans de comunicació. "Aquest informe presenta un panorama demolidor i posa sordina a les lloes sobre la recuperació econòmica", segons escriu La Vanguardia.
Els autors de l'anàlisi, Pau Mari-Klose i Àlvaro Martínez Pérez, analitzen els efectes de la crisi i destaquen el procés de "rejoveniment de la pobresa", que afecta les llars més convencionals. L'anomenada "alta pobresa" –és aquella que s'estableix quan els ingressos se situen per sota del 40% dels ingressos mitjans– ha passat del 12,9% el 2009 al 15,7% en el cas de la pobresa infantil, i del 8,8% al 15,7% en la pobresa juvenil.
La Vanguardia diu que "davant la realitat que esmenta l'informe, els ajuts públics s'han demostrat insuficients i han deixat en evidència l'Estat del Benestar", la qual cosa "situa Espanya clarament al furgó de cua d'Europa". L'informe critica "el baix nivell de cobertura" per als treballadors a l'atur i sense ingressos".
Conseqüència de tot això, segons l'informe: "Un augment extraordinari de la desigualtat, que s'acarnissa amb les rendes més baixes. Entre el 2007 i el 2015 els més pobres han perdut el 25% dels seus ingressos, mentre que en la classe alta la pèrdua ha estat del 15% . Una de cada quatre famílies de classe mitjana ha experimentat situacions de precarietat entre el 2008 i el 2011, i el 19,8% de les que podien considerar-se classe mitjana el 2008 van caure a les caselles de la classe baixa el 2011.
"La crisi ha alterat substancialment la distribució de la renda i ha retallat els ajuts, en lloc d'augmentar-los per ajudar els més necessitats. Espanya va passar de gastar 55,74 euros per habitant el 2007 a 43,28 el 2014".
Nota de la redacció de Radar Social:
L'estudi no ens descobreix res de nou, però els detalls que esmenta –complementant els informes donats a conèixer per entitats que treballen en el camp social– són de gran interès, ja que provenen d'una fundació pertanyent a entitats de crèdit.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 23.1.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".
Article 23.3.- "Tothom té el dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 158 del Compendi.- "Malauradament hi ha una distància entre la "lletra" i "l'esperit" dels drets de l'home, als quals sovint es tributa un respecte purament formal. La Doctrina Social insisteix que els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per posar amb més liberalitat els propis béns al servei dels altres".
Punt 184 del Compendi.- "La pràctica de la caritat implica l'atenció a la dimensió social i política del problema de la pobresa. L'ensenyament de l'Església retorna constantment sobre la relació entre caritat i justícia".
Punt 287 del Compendi.- "La consideració de les implicacions morals que la qüestió del treball comporta en la vida social indueix l'Església a assenyalar la desocupació com una veritable calamitat social, sobretot amb relació a les generacions joves".
Punt 289 del Compendi.- "L'alta taxa de desocupació, la presència de sistemes d'instrucció obsolets i de contínues dificultats per accedir a la formació i al mercat de treball constitueixen, sobretot per a molts joves, un fort obstacle en el camí de la seva realització humana i professional".
Punt 292 del Compendi.- "Cal teixir una trama cada vegada més densa de disposicions jurídiques que protegeixin el treball dels homes, de les dones, dels joves, i els assegurin una retribució convenient".
Radar Social, 22 de gener de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.