Aquesta APP no entra mai en qüestions polítiques. No és el camp on creiem que s'ha d'assentar la reflexió que proposem diàriament. Avui, de fet, tampoc no ho farem, però creiem oportú situar la reflexió en el despropòsit que representa –segons anuncien els mitjans de comunicació– que s'hagin de repetir les eleccions al Parlament espanyol.
L'edició d'avui de La Vanguardia publica un interessant article del senyor Miquel Roca i Junyent que seguirem com a base del tema de reflexió que proposem. Comença el senyor Roca preguntant-se: "L'elector que vota diferent del que a una força política li convé o li interessa, s'ha equivocat? Cal renyar-lo?"
Normalment, "el vot de càstig és una pràctica que s'acostuma a atribuir als electors per tal de manifestar la seva disconformitat amb l'actuació d'algun partit o d'algun candidat. El destinatari del càstig veu que se li nega el vot que, en altres circumstàncies, previsiblement li hauria estat confiat. Doncs bé, ara i aquí –diu el senyor Roca– el vot de càstig tindrà una direcció contrària: els partits castigaran els electors obligant-los a anar a votar un altre cop per no haver-ho fet, en l'anterior ocasió, com als polítics els hauria convingut!". Així, els responsables del desacord –que pot portar a la convocatòria d'unes noves eleccions– no són els polítics encarregats d'intentar-ho, sinó els electors que amb el seu vot lliure i reflexiu ho haurien provocat? "Ara se'ls convida a fer-ho bé, a no equivocar-se i a veure si així aprenen a votar com cal! Realment, no anem bé!".
El desacord que es pretén corregir amb unes noves eleccions té com a fonament la negació de la llibertat de vot per part dels electors. Es pretén negar la representativitat d'uns o d'altres i només es reconeix la dels electors propis. "Aquests són els únics que han de ser tinguts en compte a l'hora d'intentar arribar a un acord. L'elector que vota diferent del que a una força política li convé s'ha equivocat, cal renyar-lo i obligar-lo a tornar a fer els deures! En una segona votació que s'hi fixi més!".
En democràcia, si no hi ha base per arribar a un acord de govern, s'ha de contemplar la possibilitat que algú pugui governar des d'una actitud de respecte institucional. O governar o deixar governar. Tot s'ha d'esgotar abans de traslladar la responsabilitat de la decisió als electors, quan aquests ja han expressat en llibertat el seu vot.
"Els electors tenim dret a ser respectats en la nostra llibertat. Si no votem com volen continuarem bloquejats?"
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 395 del Compendi.- "El subjecte de l'autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania. El poble transfereix l'exercici de la seva sobirania a aquells que elegeix lliurement com als seus representants, però conserva la facultat de fer-la valer en el control de l'actuació dels governants i també en la seva substitució, si aquests no compleixen de manera satisfactòria les seves funcions".
Radar Social, 26 d'abril de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.