La Plataforma per la Llengua va reunir ahir centenars de voluntaris d'arreu per defensar la pròpia llengua. Una rosa dels vents humana la va reivindicar –en alguerès, eivissenc, mallorquí, central, nord-occidental, menorquí, valencià i septentrional–. Creiem que aquest fet mereix reflexió, ja que a pesar de les dificultats que hem tingut, amb moments de més o menys intensitat –en el transcurs de tres segles– per poder utilitzar i parlar la nostra pròpia llengua, aquells que han intentat eradicar-la dels nostres cors no han aconseguit que els catalans afeblíssim la voluntat de defensar-la –en tot moment– i considerar que la seva lluita era irrenunciable. Per què?
Prenem, com a base de la informació, els continguts que avui publica El Punt Avui. Diu així: "La Plataforma per la Llengua va reunir a Barcelona uns centenars de voluntaris d'arreu dels territoris de parla i cultura catalanes, en el tradicional acte reivindicatiu de la llengua que organitza, anualment, coincidint amb la Diada de Sant Jordi. L'any passat va ser el 'Planta't per la llengua', i enguany ha estat el 'Crida-ho als quatre vents'. Es reivindicava la diversitat dialectal arreu dels Països Catalans".
"Els voluntaris es van anar atapeint al cercle central i, posteriorment, a les vuit puntes de la rosa. Sota la conducció de l'actor Ricard Borràs, els voluntaris van anar girant lentament les agulles del rellotge a raó de 45 graus en cada moviment, per tal de completar els 360 graus. En cada una de les vuit aturades es va reivindicar la llengua comuna amb una de les variants dialectals triades. Es va llegir el manifest El català, llengua comuna que va elaborar la Plataforma per la Llengua. El manifest reivindica el patrimoni comú de les llengües que es parlen arreu, defensant el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a eina d'inclusió social".
Aquesta lluita continuada de defensa de la nostra identitat –llengua, cultura, història– els catalans l'han mantinguda en tot moment, tant en períodes de persecució aferrissada com en aquells períodes que han estat més fàcils. En ocasions hem viscut moments en què s'ha intentar esborrar tot signe d'identitat als catalans. A bona part de les generacions actuals més grans, la història de Catalunya no s'ensenyava a les escoles, fent creure que la nostra història era idèntica a la de la resta de l'Estat. Simplement, es falsejava: ni una paraula de l'Imperi de Carlemany, ni de la "Marca Hispànica" ni de la formació del Regne d'Aragó ni de les constitucions i llibertats catalanes, etc.
La defensa de la identitat d'un poble és quelcom necessari per poder tenir cohesió social i per conformar un país amb vertebració interna que possibiliti les persones. Déu ho ha volgut així. A tots ens dóna una família i alhora una comunitat que té una identitat concreta. Per això aquesta identitat cal estimar-la i defensar-la.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 29.1.- "Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 157 del Compendi.- "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions" ... "Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada".
Radar Social, 25 d'abril de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.