“Què fem?” Albert, que estava resant li va contestar serenament: “Res pare, lliurar-me. Adéu i fins al Cel”.
Arquebisbat de Tarragona
Vida
Albert va néixer el 6 d'octubre de 1910, a Banyeres del Penedès, a la comarca tarragonina del Baix Penedès. Els seus pares el van educar com eren ells, profundament cristians, i ell va ser un fill modelo en tots els aspectes. Era un alumne intel·ligent i que assimilava amb rapidesa els coneixements, tant a l'escola com en el catecisme. Es va quedar a treballar en el camp, com els seus pares. Tenia un caràcter alegre, noble i molt caritatiu: es privava de tota classe de despeses personals per destinar aquests diners a ajudar a famílies necessitades. Visitava a malalts als hospitals i els proporcionava ajuda i esperança. Quan se celebrava la Missió al poble, es presentava als centres polítics per exhortar-los a anar-hi. Enmig de la impietat i la indiferència, ell sempre es mostrava valenta i serè. Sentia les injustícies socials i coneixia la Doctrina social de l'Església. En fundar-se la FJC al seu poble, es va convertir en un dels seus membres més actius i entusiastes, i amb tota l'embranzida de la seva joventut es va dedicar a propagar els seus ideals. Va ser President del grup fejocista. Va crear una Escola Nocturna i es va fer catequista.
Persecució i presumpte martiri
Quan en començar la revolta el comitè va ordenar que cremessin les imatges religioses de les cases, ell va dir que no ho faria mai, que les havia vist en néixer i que moriria amb elles. Van incendiar l'església i veient que l'incendi es propagava fins a la rectoria, Albert i el seu company fejocista Pedro Mañé, van ser els únics que es van arriscar a entrar per rescatar els objectes sacres. Van salvar imatges, robes i mobles de casa del sacerdot. Albert i Pedro també van posar fora de perill al rector, al costat de les seves pertinences, en una casa del carrer Major.
I va arribar una d'aquestes nits tan tràgiques de la persecució religiosa. Van cridar violentament a la porta. Havien resat ja el Rosari i Albert estava a la seva habitació. Davant la insistència els cops, el seu pare va entrar i li va dir: "Què fem?" Albert, que estava resant, li va contestar serenament: “Res pare, lliurar-me. Adéu i fins al Cel”.
La matinada del 4 setembre de 1936, en l'encreuament de la carretera de Santa Oliva que passa per Llorenç i continua fins a l'el Vendrell, quedava el cos metrallat d'Albert enmig d'un toll de sang.
Fama
Les persones majors recorden el seu lliurament generós, pròpia d'un fejocista, era el president del grup. Se sap que ajudava a una persona malalta malgrat la seva pertinença al partit comunista.
Aquest servent de Déu segueix gaudint en aquesta parròquia de Banyeres de fama de santedat pel seu lliurament a Crist en vida i pel seu presumpte martiri.
Els fidels veurien amb molt grat que fos elevat als altars.
