Persecució i presumpte martiri

El dia 27 d'agost a la tarde, estant la família reunida a casa de l'àvia, Joaquim li va dir a la seva esposa que agafés roba per marxar-se tots a Aiguafreda, on estarien més segurs. Quan ja estaven a l'estació a punt de pujar al tren, van arribar tres membres del comitè i Joaquín els va dir: “no tingueu por, que jo no marxo”. El van portar detingut. La resta de la família va poder seguir el viatge i van arribar, molt entrada la nit, a casa dels avis d'Aiguafreda. Quan ja estaven al llit va arribar Joaquim, escortat pels del comitè, per acomiadar-se de la seva família. Va voler anar a avisar al fill del estanquer de que també el buscaven, però li van disparar allà mateix al carrer i es va quedar, malferit, a terra. Pensant que moriria, els milicians el van abandonar allà, però Joaquim va poder arrossegar-se a casa de la seva mare. Els milicians van tornar a buscar-lo. La seva mare els va suplicar que li deixessin morir tranquil a casa, però els de el comitè li van dir que no es preocupés, que el portarien a l'hospital. El van pujar al cotxe fantasma i el van matar a l'encreuament de la carretera de l'Ametlla amb la de Bigues. Va ser enterrat al cementiri de l'Ametlla.