Avui als mitjans de comunicació llegim que, per a l'any vinent, el govern vol que les festes de Nadal siguin del tot diferents a les que s'han celebrat fins ara. Per a aquest any diuen que no tenen temps de canviar l'esquema actual. El diari La Vanguardia afirma que "alguns dels principals eixos comercials portaran a terme una campanya reivindicativa per defensar la il·luminació ornamental pròpia de les festes de Nadal i protegir un model comercial instaurat amb èxit fa més de cinc anys". El senyor Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, entitat que representa el comerç d'una part important de Barcelona, diu: "Volem preguntar a la ciutadania si està disposada a acceptar que aquest sigui els darrers Nadal amb llums als carrers tal com el coneixem. Els plans municipals ens tenen molt preocupats. L'estratègia del desenvolupament de Barcelona no necessita canviar en els seus punts principals allò que fins ara s'ha fet". Volen que la campanya –segons el senyor Jené–, en aquest aspecte, sigui contundent.
"El Nadal és cosa de tots i ens costa entendre el posicionament radical municipal", diu el director general del Gremi d'hotels. La campanya Barcelona Christmas Shopping cerca promocionar la capital de Catalunya com a destinació turística de compres nadalenques, com també ho fan països com el Regne Unit, França o Berlin. En els darrers anys, cada cop tenim més visitants en aquests dies nadalencs.
Nota de la redacció de Radar Social:
Per sobre d'aquestes declaracions i punts de vista que avui llegim, cal tenir present que la celebració social del Nadal és més que bimil·lenària i mereix respecte i consideració. Té un fons religiós molt viu, però també familiar i social. No es pot tractar com una festa més. Les tradicions, quan es manifesten amb vitalitat en el transcurs del temps, cal conservar-les, ja que formen part de la identitat pròpia de la comunitat que les practica.
Els costums s'han de poder modificar amb més facilitat, però s'han de tenir clars els motius que hi ha per fer-ho. Aquests motius convé explicitar-los i dialogar-los amb la societat que en resulti afectada. No és democràtic impulsar-ho sense aquesta participació i sense tenir majoria molt clara al Parlament –o en el cas que esmentem, al Ple Municipal–.
Consideracions de la Doctrina Social de l'Església que poden ajudar a la creació d'un criteri propi:
Punt 189 del Compendi.- "La participació s'expressa, essencialment, en una sèrie d'activitats mitjançant les quals el ciutadà, com a individu sol o associat amb altres, directament o per mitjà dels propis representants, contribueix a la vida cultural, social, econòmica, política de la comunitat civil a la qual pertany. La participació és un deure que s'ha d'exercir conscientment per part de tots, de manera responsable i amb vista al bé comú".