Avui tractem un tema important. En un moment o altre ens el trobarem en les nostres vides, en la nostra família. Cal, per tant, tenir idees clares.

A l'Hospital Universitari de Santiago està internada l'Andrea, una nena que pateix una malaltia neurodegenerativa irreversible per a la qual els pares reclamen una mort digna.

Els pares han acudit al jutjat perquè sigui retirat el tractament –"suport vital"– que es dóna a la seva filla. Denuncien públicament la negativa dels pediatres de l'hospital a acceptar aquesta voluntat. Els metges també han recorregut a la justícia perquè dirimeixi la discrepància que s'ha manifestat.

El Dr. Marcos Gómez diu, en aquest sentit: "és estrany el dia que no ens enfrontem a un conflicte relacionat amb algun problema ètic al final de la vida, com el de la nena de Galícia. Per discutir i deliberar és fonamental que tothom parli el mateix llenguatge, que tots entenguin el mateix per a cada concepte relacionat amb l'assistència mèdica i el procés de morir, perquè si cadascú ho interpreta de diferent manera s'acaba en un diàleg de sords". A aquest fi, el Consell General dels Col·legis Oficials de Metges té publicat un document que precisa i defineix els termes relacionats amb l'atenció mèdica al final de la vida. És important que tinguem presents les definicions que, sobre això, dóna:

"Eutanàsia.- És la provocació intencionada de la mort d'una persona que pateix una malaltia avançada o terminal, a petició expressa del malalt, i en un context mèdic".

"Morir amb dignitat.- Requereix la consideració del malalt com a ésser humà fins al moment de la mort, el respecte a les seves creences i valors, així com la seva participació en la presa de decisions... S'associa a l'absència de patiment".

"Cures pal·liatives.- Proporciona una atenció integral als pacients quan el tractament curatiu no respon i en què és primordial el control del dolor, així com l'abordatge dels problemes psicològics socials i espirituals. Cerquen preservar la millor qualitat de vida possible fins al final".

"Obstinació terapèutica.- La instauració de mesures no indicades, desproporcionades o extraordinàries amb la intenció d'evitar la mort en un pacient tributari de tractament pal·liatiu. És considerada una mala pràctica".

"Sedació pal·liativa.- És la disminució deliberada de la consciència del malalt, una vegada obtingut el consentiment oportú, mitjançant l'administració de fàrmacs indicats per evitar un patiment insostenible causat per un o més símptomes refractaris. Quan el malalt es troba en els últims dies o hores de vida es parla de sedació en l'agonia".

Per ajudar a construir el nostre propi criteri, què ens diuen:

1.- La Declaració Universal dels Drets Humans només parla en el seu articulat dels drets a la "vida", a la llibertat individual i social, a la salut, al benestar, al treball, a la seguretat social, etc. No entra, no ho pot fer, en res que porti a aquells "tractaments vitals" que no vagin d'acord amb la dignitat que té tota persona humana.

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 155 del Compendi.- "El primer dret que s'ha d'enunciar és el dret a la vida, des de la concepció fins a la seva conclusió natural, que condiciona l'exercici de tot altre dret i comporta, en particular, la il·licitud de tota forma d'eutanàsia".

3.- El document de l'Església presentat l'any 1993, titulat 100 preguntes sobre la defensa de la vida humana.- Afirma que "davant la imminència de la mort es pot rebutjar el tractament obstinat o aferrissament terapèutic que únicament prolongarà de manera precària i penosa l'existència, encara que sense refusar els mitjans normals o comuns que permeten sobreviure". "El malalt o els seus representants poden refusar l'aplicació de les teràpies que no siguin efectives. Aquest refús no té a veure amb el suïcidi. Cal evitar el patiment innecessari i l'acarnissament terapèutic".

Radar Social, 5 d'octubre de 2015.