Ahir dos grups parlamentaris van presentar al Parlament de Catalunya dues mocions que cercaven instar el Govern a suprimir els concerts educatius a les escoles que segreguen per raó de sexe. Deixant de banda aspectes banals que es produïren en la sessió, creiem que és molt important reflexionar sobre el tipus d'escola que volem que hi hagi a Catalunya. Aquest aspecte va restar diluït ahir al debat parlamentari amb criteris intranscendents quan no absurds.
Llegim a La Vanguardia en l'article que comentava el debat parlamentari: "El que hauria de preocupar al conjunt de la ciutadania –sigui de centre, de dretes o d'esquerres– éstenir una escola que busqui l'excel·lència en el coneixement, doni valors universals i prepari adequadament generacions d'alumnes". Però en aquest sentit, es preguntaLa Vanguardia, "cal entrar en els models educatius i fer-ho per criteris ideològics?". Perquè –continua– "d'on es treu que fer aules femenines o masculines va en contra de la llibertat, la paritat, la igualtat, la tolerància i el catecisme complet dels valors democràtics? Per què? I, segueix, "estan en condicions els dos grups parlamentaris–que cerquen suprimir els concerts educatius a aquelles escoles que segreguen per raó de sexe– d'assegurar que una escola com la britànica Eton, que només permet alumnes masculins, és reaccionària i antisocial? I com Eton –on, per cert, s'ha educat gent de gran nivell intel·lectual– hi ha una llarga llista d'escoles arreu del món, de gran prestigi acadèmic, que han considerat més eficaç aquest model que el model mixt. Totes aquestes escoles han adoptat una opció pedagògica perversa? Francament no deu ser així, si tantes escoles de renom la consideren adequada".
I, en aquest aspecte, són els polítics els que han de fixar el model pedagògic, si aquest model ja està subjecte als valors democràtics?
I acabem amb l'opinió de La Vanguardia: "El progrés d'una societat no depèn de la mixtura escolar, sinó del rigor acadèmic. I sens dubte, mai no depèn de la persecució ideològica dels gestors públics. Encara que, parlem clar del cas en qüestió: no deu ser que el problema és que, a Catalunya, la majoria d'aquestes escoles són catòliques? I sempre topa amb l'Església aquest vell progressisme que és tan progre que acaba sent controlador, censor i sectari. Ergo, reaccionari.
Com deia Moisés Naím: "Algunes idees s'han demostrat pèssimes una vegada i una altra, però es tornen a vendre com si fossin noves". L'articulista de La Vanguardiaacaba dient: "Al cap i a la fi, estem envoltats d'idees zombi".
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 26.2.- "L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte dels drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau".
Article 26.3.- "El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 240 del Compendi.- "Els pares són els primers educadors dels seus fills. Els correspon, doncs, exercir amb sentit de responsabilitat l'obra educativa, en col·laboració estreta i atenta amb els organismes civils".
Radar Social, 22 d'abril de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.