Nota de la redacció de Radar Social:
Escollim avui, per a la seva anàlisi, tres notícies que són especialment importants, ja que es refereixen a "valors" que sempre han estat característics d'Europa i queformen part de la Identitat col·lectiva europea.
Primera notícia.- El Parlament de Dinamarca –un país de fortes arrels democràtiques i d'un esperit de progrés solidari desenvolupat– acaba d'aprovar una mesura per la qual es permet confiscar, a tots els refugiats que arribin al país, tots els diners, valors o béns que superin els 1.400 euros. La finalitat, segons s'afirma, és que els nouvinguts paguin les despeses corresponents als serveis que Dinamarca els donarà. És clar que no és criticable que, tots els refugiats que puguin, paguin el cost de tot allò que se'ls dóna, però el terme i el fet de "confiscar" són –en opinió de l'articulista– absolutament condemnables. Això és el mateix que feien els nazis amb els jueus, o els soviètics a Polònia, Txèquia i Lituània. A Europa, confiscar és l'expressió de la barbàrie. Però si la confiscació està emparada per una llei, serà tota la societat la que assumirà la responsabilitat vergonyosa de la persecució infamant.
Confiscar no és Europa. Europa es va construir per no confiscar mai més; per no menystenir la dignitat de les persones.
Segona notícia.- L'organització Save the children dóna la xifra de 26.000 menors no acompanyats que han arribat a Europa. D'aquests menors, 10.000 han desaparegut i no se'n sap res. No es coneix on són. Amb molta probabilitat, han pogut ser víctimes de les màfies i dels traficants que es mouen amb certa facilitat entre la immigració. Poden ser, a més, víctimes de gravíssimes violacions, de tota mena.
D'altra banda, la identificació i l'acolliment d'aquests menors a Europa deixa molt que desitjar. Molts menors pateixen símptomes d'estrès posttraumàtic, tant per les vivències que han tingut en els seus països d'origen com per les penalitats que han patit en el transcurs del viatge a Europa.
No atendre i no tenir la deguda cura dels menors desemparats tampoc és quelcom que s'adigui amb els valors europeus.
Tercera notícia.- El gihadisme s'aprofita de la gran quantitat de d'immigrants ja instal·lats a Europa i també de la d'aquells altres que vénen, en l'actualitat, cercant refugi –amb independència de les motivacions que hagin tingut uns o tinguin els altres–. El gihadisme aprofita aquesta presència per reclutar gent per al seu exèrcit; per sembrar l'odi recíproc entre les societats acollidores de la immigració –tinguin o no arrels en el país d'acollida– i els nouvinguts.
En definitiva, l'existència d'un malestar mutu no permet assolir la cohesió social als països europeus i dificulta alhora la convivència en el seu si, i també impedeix el normal funcionament de les institucions i de les normatives jurídiques.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Preàmbul.- "Aquesta Declaració es proclama com l'objectiu comú que totes les nacions han d'assolir per tal que tots els individus i tots els òrgans de la societat s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i llibertats, i a assegurar-ne el reconeixement i l'observança universal i efectiva".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 505 del Compendi.- "El mínim de protecció de la dignitat de tot ésser humà, garantit pel dret humanitari internacional, massa sovint és violat en nom d'exigències militars o polítiques, que mai no haurien de prevaler per sobre del valor de la persona humana" ... "Una categoria particular de víctimes de la guerra és la dels refugiats, obligats pels combats a fugir dels indrets on viuen habitualment, fins a trobar protecció en països diversos d'aquells en què van néixer. La sol·licitud pels refugiats ha d'empènyer a refermar i subratllar els drets humans, reconeguts universalment, i a demanar que també a ells se'ls respectin efectivament".
3.- Nota final de la redacció de Radar Social:
En cap de les tres notícies que avui comentem s'ha respectat ni complert allò que assenyalen tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la Doctrina Social de l'Església. És doblement dolorós que això succeeixi a Europa, ja que la seva identitat es basa en els principis d'aquests dos textos ètics i morals. És necessari rectificar el camí.
Radar Social, 3 de febrer de 2016
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.